L'acord per la llei d'habitatge limita un 3% la pujada dels lloguers el 2024 i els desvincula de l'IPC

Madrid / BarcelonaLa primera llei estatal d'habitatge sembla que serà una realitat. Després de molts mesos de bloqueig, ERC i EH Bildu han anunciat que han arribat a un acord amb les dues forces del govern espanyol (PSOE i Unides Podem) per contenir el preu dels lloguers, en particular d'aquelles zones tensades on les rendes s'han multiplicat els darrers anys. Aquesta era la gran reivindicació i alhora el principal escull perquè la llei estatal que s'està tramitant al Congrés de Diputats veiés la llum.

Les Balears són una de les zones de l'Estat que ha seguit amb més expectació les diferents negociacions i versions del projecte de llei d'habitatge, perquè no debades és on més ha augmentat el preu del lloguer i també de la compra. El fet que la norma estableixi uns criteris per determinar quines zones es consideren 'tensionades' en matèria d'habitatge i a partir d'aquí poder limitar el preu dels lloguers fa que les Illes siguin candidates a beneficiar-se'n. De totes maneres, a hores d'ara encara no ha transcendit quin és el criteri que finalment s'aplicarà i que han estat negociant els diferents partits que donen suport a la futura llei.

La llei d'habitatge ja va tensar la coalició del govern espanyol a l'hora de pactar els pressupostos de l'Estat del 2021, i dos anys i mig després encara estava encallada en la fase d'esmenes al Congrés. Finalment, es podrà aprovar les pròximes setmanes, a les portes de les eleccions autonòmiques i municipals del 28 de maig, perquè els partits d'esquerres puguin ensenyar múscul. De fet, en un acurat càlcul de terminis, el PSOE celebra aquest cap de setmana a València una convenció en la qual fixarà un programa electoral marc que, entre altres coses, inclou "facilitar" l'accés a l'habitatge, tal com va dir dijous el dirigent socialista Alfonso Rodríguez Gómez de Celis.

Feia setmanes que es parlava d'intensificar les negociacions i que l'acord estava a prop, sobretot des de les files socialistes. Fins i tot la ministra de Transports i Agenda Urbana, Raquel Sánchez (PSOE), rebutjava en el consell de ministres de la setmana passada parlar d'"esculls". Però en les últimes hores anava de debò. L'anunci podria haver estat dijous, segons fonts consultades per l'ARA, perquè els últims serrells estaven pràcticament tancats. Finalment, ha arribat avui gràcies al sí dels aliats de la coalició a la cambra baixa, republicans i abertzales, que han donat el seu sí a la fórmula per posar un topall als preus dels lloguers.

Regulació dels lloguers

De moment, però, l'anunci és polític. Ara caldrà veure com acaba el redactat de la norma –liderada per la cartera de Transports i el ministeri de Drets Socials, d'Unides Podem–, que ha d'ajudar els inquilins i substituir el buit legal que va deixar la llei catalana de limitació dels lloguers, tombada al març pel Constitucional. Els grans eixos de la llei passen per la regulació dels preus del lloguer, l'establiment d'obligacions per als grans propietaris i les alternatives als desnonaments de les famílies vulnerables.

En el cas de la regulació del preu dels lloguers, la norma preveu diferenciar entre grans propietaris i petits propietaris. Això no agradava als socis d'investidura, ERC i EH Bildu, que volien que afectés a tothom per igual. La distinció entre els uns i els altres es va situar, al principi, en el límit dels 10 habitatges, una xifra que ha acabat baixant. Pel que fa als petits propietaris, l'ala socialista sempre ha estat més favorables als incentius fiscals. Els grans propietaris, per la seva banda, es veurien afectats per l'obligació d'adequar el preu amb relació a un índex de referència dels preus.

Amb tot, cal tenir en compte que la regulació del preu dels lloguers afecta dues situacions diferents: d'una banda, l'actualització anual, i, de l'altra, el preu d'un lloguer que entra de nou al mercat. En el primer dels casos, com que la majoria dels lloguers es revisen anualment amb la inflació, el govern espanyol ha establert de forma excepcional un increment de com a màxim el 2%. Els socis d'investidura el que volien era convertir això en estructural i limitar durant un temps aquestes actualitzacions a un increment de com a màxim un 3%. Després caldria desenvolupar un índex oficial de preus que substituís la referència de l'IPC.

En el cas dels lloguers que entren de nou al mercat s'estava negociant un mecanisme per poder limitar-ne el preu a les zones tensades. De fet, l'altra incògnita és veure com ha quedat la determinació d'àrea tensa.

Lloguer social obligatori

Un dels altres grans esculls ha estat el del lloguer social obligatori per a la banca i els fons d'inversió abans d'un desnonament. La mesura, que neix de la PAH, tampoc trobava consens. "Hi ha por que es pugui recórrer i generi inseguretat jurídica", han argumentat els socialistes, que aposten per "posicions intermèdies" com ara reforçar els procediments per evitar que una persona es quedi al carrer.