L'acusació de rebel·lió i sedició, cada cop més insostenible
BarcelonaA poques setmanes que es conegui la data d'inici del judici oral del Procés, uns 120 catedràtics i professors de dret de tot l'estat espanyol han signat un manifest on qüestionen obertament que els fets pels quals es jutjarà els polítics catalans processats encaixin dins dels delictes de rebel·lió o sedició. En concret, adverteixen sobre el perill de la "banalització" d'uns delictes que es corresponen exactament amb el que va passar el 23 de febrer del 1981, amb l'entrada de guàrdies civils armats al Congrés de Diputats, i en cap cas amb les manifestacions davant la conselleria d'Economia del 20 de setembre del 2017 ni menys encara amb les votacions de l'1 d'Octubre.
Els firmants denuncien "la idea pertinaç de configurar l'existència de violència en el Procés", en la línia del que ja va dictaminar la justícia alemanya quan va rebutjar l'extradició de Carles Puigdemont pel delicte de rebel·lió. El promotor del manifest, el catedràtic de dret a la Universitat de Jaén Guillermo Portilla, expressa en declaracions a l'ARA una preocupació que hauria de ser la de tots els demòcrates espanyols: que amb la generalització de delictes com el de sedició en realitat s'estiguin retallant drets fonamentals recollits a la Constitució com el de manifestació.
La publicació d'aquest segon manifest crític amb l'actuació de la justícia espanyola és important perquè trenca el discurs monolític que s'ha instaurat a tot l'Estat sobre el Procés. Una mostra especialment vergonyosa d'aquest discurs és l'autobús de Ciutadans que recorre Madrid fent campanya contra uns eventuals indults als dirigents catalans. El manifest demostra que es pot estar en contra de la independència i alhora considerar una barbaritat jurídica les peticions de penes per als presos polítics catalans, que es basen en un relat falsejat dels fets.
Els jutges del TS que formaran part del tribunal hauran de valorar molt bé què fan, perquè ara ja saben que hi ha una porció significativa d'experts en dret espanyols que no coincideixen amb la instrucció que ha fet Pablo Llarena. No només són crítics els firmants del manifest, sinó que el col·lectiu Jutges per la Democràcia també s'hi ha manifestat en contra, així com tot un expresident del Tribunal Constitucional com Pascual Sala. No hi ha unanimitat interior i, cosa que és més important, ja saben que la justícia europea, després del precedent de Schleswig-Holstein, mai acceptarà una condemna per rebel·lió. Aquesta acusació és, doncs, cada cop més insostenible.
Tot i així, caldria que moltes més personalitats espanyoles tinguessin el valor de qüestionar el relat oficial i trenquessin el seu silenci en relació al Procés. No tant per afavorir la causa de la independència de Catalunya o dels presos polítics, com per defensar valors democràtics bàsics –com el de la llibertat d'expressió– que ara mateix són coartats en nom de la defensa sacrosanta de la unitat d'Espanya. Vegeu, si no, el que li ha passat a l'humorista Dani Mateo. Perquè si no ho fan ara, quan vulguin fer el pas potser ja serà massa tard.
