Destacar la notícia o l’estereotip
Els mitjans tenen un rol clau a l’hora de donar a conèixer i narrar fets a la ciutadania. Però, sovint, als periodistes ens caldria fer més autocrítica. No fa gaire llegia en un diari català el cas d’una violació d'una jove a Canet de Mar. Encara un altre acte barbàric i inexplicable. Avançava en la lectura amb l’esperança de trobar que la noia es trobava bé, amb el record del cas de la Manada ben present. Però, en arribar a la informació sobre l’estat de salut de la noia, l’únic que estava marcat en negreta era que els dos detinguts per la violació eren “menors estrangers no acompanyats”. Aquesta era la notícia. Aquesta informació no era al titular, potser ja és un pas, però era allà, destacada al bell mig del text. Amb quina finalitat?
Diverses organitzacions, tant a Catalunya com a Espanya, estan treballant per analitzar i donar visibilitat a la manera com els mitjans tracten certs temes que poden ferir susceptibilitats o contribuir a una estigmatització social. Un exemple és l’Observatori de la Islamofòbia als Mitjans, que està fent una gran tasca en aquest sentit. L’Observatori analitza anualment articles de diversos mitjans de comunicació d'àmbit espanyol per determinar si en la manera com tracten temes relacionats amb l’islam i els musulmans hi ha trets islamofòbics, ja sigui de manera activa o passiva. Però, a més, cal tenir en consideració no únicament la informació que decidim incloure als articles o les paraules que utilitzem, sinó també una cosa tan mecànica com la informació que decidim destacar.
En acabar de llegir la notícia, que també esmentava el conflicte social que hi havia hagut recentment a la mateixa localitat en relació al centre que alberga menors tutelats per la Generalitat, se’m va acudir mirar les reaccions que havia generat a les xarxes socials. Potser era jo, que donava massa voltes a aquell destacat. Potser la gent no hi havia donat tanta importància.
Vaig poder comprovar, però, que les xarxes també s’havien centrat en aquella frase, en aquelles negretes. Entre les reaccions hi havia un seguit de comentaris que estigmatitzaven l’acollida d’immigrants i de refugiats preguntant si els detinguts eren “moros” i reclamant la deportació dels anomenats 'menes' perquè “ja n’hi ha prou amb els delinqüents d’aquí”, o d’altres fins i tot demanant que els “tirin al mig del mar”. També hi havia el clàssic “I després no hem de ser racistes?”. Alguns asseguraven que si són marroquins se’ls tractarà millor que si fossin guàrdies civils, en clara referència a un dels membres la Manada. Des de l’associació Exmenas, que treballa pels drets dels extutelats i contra la criminalització del col·lectiu, van ser ràpids en respondre, denunciant la violència masclista i demanant que s’eviti caure en generalitzacions.
L’article acabava dient: “Aquest dissabte, les xarxes socials s'han tornat encendre després de conèixer-se la violació d'aquesta matinada”. Però ¿deixaran d'encendre's, les xarxes socials, si els periodistes no deixem de tirar llenya al foc?
