Adeu a la cita dels dimarts amb el quiosc
BarcelonaAcabem l’any amb una de les pitjors notícies que pot haver-hi per a la nostra professió, l’anunci del tancament d’una capçalera. En aquest cas, de més d’una. El Grupo Zeta anunciava la setmana passada que a finals d’any deixarà de publicar tres revistes, Rumore, Port Magazine i Autohebdo Sport. Aquesta última és, des de fa més de 30 anys (el primer número va sortir el 1982), la gran referència del món del motor, especialment dels ral·lis i de totes aquelles competicions més locals i regionals, a més de les informacions sobre les novetats que es poden trobar en els concessionaris. En les seves pàgines s’hi troben totes les informacions referents a les competicions que acostumen a no tenir cabuda als diaris, però també els joves pilots que comencen a treure el cap, les promeses que aspiren a convertir-se, amb esforç i el pas dels anys, en els nous Carlos Sainz o Dani Sordo. Autohebdo és la cita setmanal amb el quiosc de tots els apassionats del món del motor, però l’editorial Prensa Ibérica (el nou propietari de la capçalera des de mitjans d’aquest any) assegura que, amb els números a la mà, la revista no és rendible i que no entra “en el nou pla estratègic de reestructuració de l’àrea de revistes de la companyia”.
L’anunci va sobtar a tothom, també als pilots. En una entrevista a la ràdio AutoFM, Carlos Sainz assegurava que no s’ho creia. “Per als pilots de l’automobilisme base és un referent. Ha d’existir sí o sí”, assegurava el madrileny, que es prepara per participar en el Dakar, mentre que el pilot del Mundial de ral·lis Dani Sordo deia a les xarxes socials que era “una llàstima” sentir notícies sobre la possible desaparició “d’una de les millors revistes setmanals dedicades a l’automòbil”. “Espero que no sigui definitiu i que seguim llegint Autohebdo el 2020”, demanava. Però tot apunta que no serà així.
La desaparició d’ Autohebdo Sport és un cop per a l’esport del motor espanyol, que es queda sense una de les capçaleres de referència, però també per als periodistes i la resta de professionals que hi treballen, que cada setmana feien reportatges genials sobre competicions locals que, si aquesta revista tanca, francament no sé on podran tenir cabuda. Ells s’hauran de buscar la vida en un món on les oportunitats cada vegada costen més de trobar.
Vivim en una època en què tot és a internet i, la majoria de vegades, es pot trobar tot de manera gratuïta, ja que no hi ha gaires mitjans com l’ARA, que gairebé des del primer dia van apostar per fer pagar als lectors-subscriptors pels continguts. I, així, costa que revistes com aquesta aguantin. Potser ens hem de replantejar cap on anem i què volem. De moment, els aficionats al motor ens quedem sense la cita setmanal dels dimarts amb el quiosc.
