Adeu, Sansa Stark; Hola, Jean Grey

Després d’anys de tragèdies, agitació i cataclisme, Hivèrnia torna a estar segura i camí de la seva recuperació sota el comandament capaç de la nova reina del Nord: Sansa Stark. En una tarda radiant de març, l’actriu que la interpreta explorava un nou regne. Des d’un hotel ubicat en un gratacel a l’extrem sud de Manhattan, Sophie Turner observava el port resplendent i, més enllà, fins a Ellis Island i l’Estàtua de la Llibertat.

Turner va deixar Londres el 2018 i feia realitat així el seu somni de tota una vida de viure a Nova York -esclar que aquesta vida tot just té 23 anys, però un somni és un somni- quan s’hi va traslladar juntament amb l’estrella de pop Joe Jonas.

La tarda en què ens vam reunir Jonas encara era el seu promès, Joc de trons encara no havia estrenat la seva polèmica temporada final i X - Men: Dark Phoenix, la nova pel·lícula que protagonitza i en la qual estrelles més consolidades com James McAvoy i Jennifer Lawrence prenen el seient del copilot, seguia tan lluny que no semblava una cosa real.

“Encara em sento com en una bombolla”, va dir Turner.

Però les coses avancen ràpidament quan tens 23 anys, i encara més quan passes d’una de les franquícies de la cultura pop més populars del món a una altra. En les setmanes posteriors a l’entrevista es va casar amb Jonas a Las Vegas, va assistir a la desfilada a la Gala del Met, va aparèixer en les portades de grans revistes amb cabres o un cavall disfressat d’unicorn, i va finalitzar el seu paper de Sansa movent els engranatges que van fer que Daenerys Targaryen es tornés incendiàriament boja a Joc de trons.

El 7 de juny s’estrena X-Men: Dark Phoenix, film en el qual tant Turner com el personatge principal que interpreta, Jean Grey, deixen enrere els seus entorns segurs per veure si són capaços d’aconseguir més del que s’imaginen. Per a Turner, això significa girar full a Joc de trons, casa seva durant gran part de l’última decada, per esbrinar si el seu propi arsenal de superpoders inclou la capacitat de liderar una pel·lícula de gran pressupost.

La idea, va admetre, és aterridora. “Bàsicament, em vaig pixar de la por”, va comentar sobre la seva reacció, quan Simon Kinberg, guionista i director de Dark Phoenix, li va explicar per primera vegada fins a quin punt la pel·lícula depèn de la seva actuació. Però l’extraordinari sobre créixer dins d’un fenomen tan màgic i violent com Joc de trons és que et deixa més o menys preparada per al que sigui pel que fa al negoci de l’entreteniment. Les cabres i els unicorns en portades de revista no són res en comparació amb els dracs i els exèrcits de morts.

Per a una noia que es va criar en un petit llogaret anglès (Chesterton, uns 100 quilòmetres al nord-oest de Londres) i després es va unir al programa de la HBO als 13 anys, la protegida producció també va ser un refugi d’un món que s’estava tornant més complicat amb la fama i l’exposició que implica estar en una reeixida sèrie de televisió.

Tot el repartiment era un conjunt d’emocions mentre la producció s’acostava al final -“Va ser un festival de plors, els maquilladors ens van odiar”, va explicar Turner- i ella especialment va sentir un repunt de terror existencial: “Vaig començar a pensar: qui soc sense la sèrie?, què faig?, què m’agrada? No tinc una identitat”.

Són pors comprensibles, tot i que la veritat és que Turner s’encamina a convertir-se en l’estrella més gran que ha sortit de la sèrie, una jove celebritat carismàtica la fama i oportunitats de la qual probablement continuaran ampliant-se ara que ja no està rodant el programa set mesos a l’any.

Forma part de tres grans universos: el de Joc de trons, el de Marvel i el dels germans Jonas, tot i que no està acostumada a l’atenció que impliquen tots ells. “No m’agrada ser jo mateixa en públic”, va afirmar. “Prefereixo ser un personatge”.

En persona és graciosa i relaxada. A més, és una persona oberta a l’hora d’explicar els problemes que ha tingut amb la depressió i els sentiments d’inseguretat. “Quan soc al plató, em sento genial. Em sento molt feliç”, va indicar. “Però quan tot s’acaba, l’ansietat aflora”.

És difícil conciliar aquesta incomoditat d’estar en públic i les seves ansietats amb l’actriu escultural que tens asseguda al davant bevent te. Però és aquesta combinació de seguretat i vulnerabilitat el que va fer creïble la trajectòria de la Sansa al llarg de vuit temporades, de neòfita immadura a líder imperiosa. És la mateixa qualitat que va fer que Kinberg la volgués per al paper de Jean Grey, una heroïna emocionalment delicada amb més poder del que sap controlar.

“És una persona d’aparença extraordinària i 1,75 metres d’alçada que també se sent tan insegura i trencada com la resta de nosaltres”, va dir el director sobre l’actriu.

Turner va dir al març que tenia curiositat per saber quines serien les reaccions a la temporada final de la sèrie i va reconèixer que era angoixant que la pel·lícula de X - Men que protagonitza s’estreni tan a prop de l’últim episodi de Joc de trons, donat l’escrutini que rebria el projecte i, per tant, ella.

La reacció a l’episodi final va ser mixta. “La gent té una idea de com vol que alguna cosa acabi, i si no surt a la seva manera, es rebel·len”, va dir per telèfon l’endemà de la transmissió del capítol. En referència a les signatures de desenes de milers de persones que volen que la HBO refaci la temporada, va dir: “Totes aquestes signatures i peticions i això… és una falta de respecte a l’equip i els escriptors i realitzadors que han treballat sense treva durant més de deu anys i després durant onze mesos només en aquesta temporada”.

A diferència d’altres persones vinculades a la sèrie, Turner ha hagut de bregar amb el menyspreu dels fanàtics des d’un inici. La gent odiava el personatge de la Sansa en les primeres temporades, una cosa ridícula perquè era expressament una representant de molts trops que la sèrie es proposava destrossar.

“Algunes persones no entenien que era una actriu brillant, simplement perquè estava fent coses que no els agradaven”, van escriure els creadors D.B. Weiss i David Benioff en un correu electrònic conjunt. “Però sabíem que, a mesura que el personatge es tornés independent i la Sophie s’ensenyorés d’ell, la gent començaria a veure-les com el que són”, afegien.

Això va ser el que va passar al final. Al llarg dels anys la Sansa es va convertir en l’encarnació dels millors i els pitjors impulsos de la sèrie. La noia, alguna vegada immadura amb somnis romàntics de portar la corona, va haver d’enfrontar-se al patiment, i va acabar per convertir-se en una dona sàvia i forta, una de les diverses dones plenes de matisos i molt capaces en una història en la qual la majoria dels personatges homes, al final, van quedar com a ximplets.

“Es va tornar forta malgrat totes les coses horripilants que va viure, no a causa d’aquestes coses”, va assenyalar l’actriu. Però Turner va dir que, sense importar el que li passés en pantalla al seu personatge, sovint interpretar-lo era més fàcil que l’experiència de créixer com a ella mateixa davant el públic.

Turner és bella segons qualsevol definició concebible de bellesa. Però, fins no fa gaire temps, també era una noia de 16 anys bombardejada amb la seva pròpia imatge en moments en què això era l’últim que desitjava veure. Va tenir molt suport de qui feia de la seva germana a la sèrie, Maisie Williams (Arya Stark), l’altra noia que entenia perfectament com era créixer dins de Joc de trons.

“Si un dia em sentia molt grassa, em veia la cara estranya o tenia acne, podia tornar a l’habitació de l’hotel i posar-me a plorar amb la Maisie. Era el millor per a nosaltres”, va dir Turner. “Estic contenta de no haver plorat sola”, sense esmentar l’allau de crítiques a les xarxes socials -en una mena de càstig a Turner pels suposats pecats de la Sansa- i el fet que ella se sentia constantment com una actriu sense experiència.

“Com tothom va poder veure en la primera temporada, era evident que era una mala actriu”, va dir, amb tranquil·litat, tenint en compte que era una adolescent que, igual que la Sansa, va haver de posar-se una cotilla estant en un país desconegut mentre sentia que no feia bé les coses.

Al plató la coneixien per la seva professionalitat malgrat la seva joventut. Però es barallava amb atacs d’ansietat i depressió, que ha après a controlar amb teràpia. També li servia de consol que la Sansa aprengués a aprofitar les circumstàncies i prosperés enmig de situacions difícils. D’alguna manera, Turner també ho va fer. Quan s’enfrontava a una situació aclaparadora, aprenia del que l’envoltava.

Va dir que va aprendre a ser actriu observant Peter Dinklage (Tyrion Lannister) i Lena Headey (Cersei Lannister), concretament assimilant el seu naturalisme i la manera com podien entrar en una sala i fer-se-la seva.

Malgrat les seves pròpies crítiques, el talent de Turner estava clar des de l’inici. Dinklage, que com a Tyrion va compartir amb ella moltes escenes durant les primeres temporades, així com alguns dels millors moments en l’última temporada, va dir que Turner “té una bella calma com a actriu que és extraordinària”.

“Des de l’inici, fins i tot sent una noia molt jove, va tenir una disciplina increïble”, va comentar Dinklage via correu electrònic. “En un moment podia passar d’estar ballant i cantant fent un número musical a, un cop la càmera estava a punt per rodar, activar l’interruptor i endinsar-se emocionalment en el paper. Això és un do”.

Turner va fer que Kinberg plorés amb la seva audició per a X-Men: Apocalypse el 2016, en la qual Jean Grey era un personatge secundari. A Dark Phoenix, ella és el nucli de la història.

Tracta de la fenomenalment poderosa Jean Grey i com comença a rebutjar que Charles Xavier (McAvoy) la bandegi i refreni els seus poders en reivindicar la seva pròpia voluntat, amb l’ajuda d’una alienígena que l’orienta, interpretada per Jessica Chastain.

Chastain va quedar sorpresa per l’aplom de Turner quan la va conèixer abans que comencés la filmació, tot i que va dir que també va notar insegura l’actriu respecte a la seva transició cap a una fase amb més protagonisme en la seva carrera. “Estava en aquesta idea: «Què em permetran fer? Què puc dir? Qui puc ser?»”, va dir Chastain. “Per a mi és molt emocionant veure que la Soph entén que tot el que li està passant és gràcies a ella mateixa, perquè va crear tot això”.

Casament a Las Vegas

Per a Turner, la seva trajectòria no és diferent de la d’altres joves adultes que surten al món. “És com si Joc de trons fos el batxillerat, i ara X -Men és la universitat”, va comentar.

I ara que el seu ramat de Joc de trons s’ha escampat pel món, Turner ha creat una nova família amb Jonas, amb qui es va casar l’1 de maig en una cerimònia sorpresa a Las Vegas (estaven compromesos des del 2017).

“M’ha inspirat molt”, va dir sobre Jonas. “Va passar per una separació amb la seva banda, que formava amb els seus germans, i això ha de ser molt difícil. El fet que té una família meravellosa i una relació sorprenent amb els seus germans i que, a més, és una persona centrada i normal, em sembla sorprenent”.

La banda ha tornat amb una gira i les tres parelles -Turner amb el Joe, el Nick amb l’actriu i model Priyanka Chopra i el Kevin amb Danielle Jonas, joiera- formen un grup de joves extraordinàriament atractiu i talentós. Però, per a Turner, no és gens extraordinari. “Tot ens sembla molt normal”, va comentar.

No obstant això, el desavantatge és que fins i tot ara que és a Nova York continuen bombardejant-la amb la seva pròpia imatge més del que li agradaria. “Les xarxes socials són horribles”, va comentar.

Sí, són detestables, li dic. Per cert, ¿com us vau conèixer tu i el Joe?

“Instagram”, va dir, i després va esclatar a riure de manera genuïna, perquè va notar la ironia. “Bé, no són tan terribles”.

Copyright: ‘The New York Times’