Ara més que mai, jo adoctrín. Ho dic clar i català, apel·lant a l'etimologia d'aquesta paraula. Doctrina ve del verb llatí doceo ("ensenyar"). Per tant, com a docent que som, la meva funció és adoctrinar perquè vull que els meus alumnes siguin doctes . Qui sap si en un futur seran doctors o excel·liran tant que, per alegria meva, seran investits amb el títol de doctor honoris causa . Encara que són mots amb un ètim comú, vull que els meus alumnes siguin doctes i no dòcils , i que tenguin arguments per rebatre ordres estampades en documents .
Darrere la paraula llatina doceo hi ha l'arrel indoeuropea * dek- que conté la idea de pensament. Aquesta arrel ens dóna més motius per continuar amb la nostra tasca docent, vull dir decent . Els alumnes, per tant, han d'aprendre a desmuntar dogmes i pensaments ortodoxos , és a dir, pensaments suposadament correctes (?????) que avui, però, amaguen mentides -ja se sap que una mentida repetida mil vegades es converteix en veritat. També han d'aprendre a tenir dignitat i a aplicar l'esperit crític (< ?????, "separar", "jutjar") en totes les disciplines . Segur que de tant d'aprendre (< ad, "cap a" + prae-, "davant" + hendo, "atrapar") se sorprendran de la complexitat de la vida i la intentaran comprendre per emprendre els seus somnis.
Vull que facin tot això amarats de paraules i amb totes les llengües possibles, perquè cada llengua és un monument a la intel·ligència humana. Vull que sàpiguen que de l'expressió llatina fratri germani ("germans autèntics") el castellà i el català només n'heretaren la segona part, "hermano" i "germà", respectivament. En canvi, el francès i l'italià n'agafaren la primera amb les formes respectives "frère" i "fratello". Vull que quan es perdin per la naturalesa (< nasci , "néixer") on s'han criat badoquin davant d'una papallona (papilio ), papillon en francès. I vull que sàpiguen la fantàstica història etimològica del seu homòleg castellà. L'origen es troba en una cançó infantil que contenia l'imperatiu "María pósate". En passejar pels boscos, els nins creien que aquest insecte personificava l'esperit de la Verge Maria que es col·locava damunt d'una branca.
Cal, doncs, ensenyar per recuperar el seny . Quan dic ensenyar em referesc a donar senyals ( signa ) que han de guiar els nostres alumnes envers el seny que ens han llegat els ara tan idolatrats alemanys ( Sinn és "judici"). No hem de defallir en aquesta comesa ingent que és l'educació . Hem de fer tot el possible per treure'ls ( ex ) de la ignomínia i conduir-los (duco ) a bon port. Al cap i a la fi, com a alumnes que són, s'alimenten (alo ) dels nostres coneixements. I no podem més que desitjar que en treguin profit quan arribin a l'edat adulta ! No ens han de tenir por; han de tenir por de l'estultícia, ja que el pitjor en aquesta vida no és ser ignorant, sinó bravejar de ser-ho.
A l'espera dels resultats, l'única cosa que podem fer és seguir l'exemple dels primers cristians, els quals professaven , és a dir, manifestaven (fateor ) en públic (pro- ) la seva fe. Som, per tant, professors , perquè tenim fe en els nostres alumnes i perquè no volem que es quedin estancats en la mediocritat, és a dir, enmig ( medius ) de la muntanya ( ocris ), per molt que ja el gran poeta Horaci lloàs l' aurea mediocritas , el "daurat punt intermedi", el tan cobejat equilibri interior. També, però, som mestres (< magis , "més") perquè suposadament en sabem més que els nostres estudiants que s'esforcen ( studeo ) i fins i tot més que alguns dels ministres (< minus , "menys") que ens administren. No debades, antigament un ministre era una persona que estava a les ordres d'un magister , persona experimentada en una determinada activitat.
I tot això ho hem de fer en un entorn fantàstic, l'escola , on els alumnes aprofiten el seu temps lliure (?????) per formar-se , és a dir, per donar forma a les seves idees (< e?d?, "veure") i esdevenir així persones cultes (< colo , "conrear"), que no snob , anglicisme que ve del llatinisme sine nobilitate ("sense noblesa"). Hem de procurar tractar-los com a reis a les aules (a???, "palau"), però també els podem convocar a les classes (< calo , "convocar") per esperonar la seva intel·ligència , és a dir, perquè sàpiguen triar ( lego ) les millors opcions d'entre ( inter ) les moltes que els ofereix la tan malmenada realitat actual. No sé si tendré temps per adoctrinar en tantes coses. Tem que em passi com als primers cristians, que acabaren essent martiritzats per donar fe (?a?t????) de la seva professió.