L'aigua d'ampolla pot costar fins a 150 vegades més que la de l'aixeta

BarcelonaAmb les temperatures a l'alça i en ple estiu de sequera, un dels millors remeis per combatre la calor és beure molta aigua. De fet, mantenir-se ben hidratat és una de les recomanacions principals dels metges per fer front a les onades de calor típiques dels mesos de juliol i agost, per la qual cosa és un bon moment per analitzar quina aigua bevem i com ens afecta la butxaca el fet de triar aigua embotellada o aigua de l'aixeta.

A Espanya –o qualsevol país de la Unió Europea– en general la legislació obliga a potabilitzar i depurar l'aigua per fer-la plenament apta per al consum, fet que es compleix pràcticament a tot arreu, amb l'excepció d'episodis puntuals. Segons l'Agència de Salut Pública de Barcelona, que s'encarrega de la qualitat de l'aigua de boca a la capital catalana, el fet de no tenir a casa una aigua apta per al consum es pot deure a dues causes.

La primera, el fet que alguns edificis antics encara mantinguin canonades de plom, cosa que pot transmetre partícules d'aquest metall nociu a l'aigua. Per això cal canviar les canonades per unes de noves amb un material que no provoqui problemes de salut, o bé fer un tractament especial per impermeabilitzar amb resina l'interior dels tubs, segons l'associació catalana d'agents immobiliaris API. Les dues opcions són costoses –el cost final depèn de la mida de l'edifici– i han d'anar sempre a càrrec dels propietaris de l'edifici, tot i que hi ha ajuntaments que donen subvencions per fer front a aquestes inversions.

Grans diferències de cost

De mitjana, a Espanya una família consumeix 175 metres cúbics d'aigua anuals, és a dir, 175.000 litres per any. D'acord amb les tarifes recopilades en un estudi de l'Organització de Consumidors i Usuaris (OCU), a Barcelona aquest consum costa 520 euros, el més elevat de totes les grans ciutats de l'Estat. A Lleida, el preu baixa fins a 442 euros, a Tarragona és de 435 euros i a Girona, de 328 euros. Això vol dir que un litre d'aigua de l'aixeta a la capital catalana té un cost que no arriba als 0,003 euros (menys d'un terç de cèntim d'euro) i és encara més baix a la resta del país.

Aquest preu, doncs, és clarament inferior al cost d'un litre d'aigua sense gas d'ampolla. Amb una garrafa de sis litres, el preu és d'entre dos i tres euros segons la marca, per la qual cosa el preu d'un litre oscil·la entre els 33 i els 50 cèntims, és a dir, més de cent vegades més car que beure'l de l'aixeta. El preu pot arribar a ser encara més elevat en el cas d'envasos més reduïts, com ara les ampolles de dos litres, d'un litre i mig o de 500 centilitres, en què el preu mitjà del litre pot arribar a superar un euro al supermercat.

De fet, el ministeri d'Agricultura xifra en 0,21 euros per litre el preu mitjà de l'aigua embotellada. "Si es consumeixen uns dos litres al dia, pot pagar uns 150 euros a l'any, mentre que l'aigua de l'aixeta suposa una despesa de poc més d'un euro a l'any", indica l'organització de consumidors. Ara bé, malgrat la diferència abismal de preu, l'aigua d'aixeta i la d'ampolla conviuen a la majoria de llars. Segons dades de l'OCU, un 56% dels ciutadans consumeixen aigua de l'aixeta cada dia i un 46% prenen aigua envasada, i una part important de la població combina les dues opcions cada dia.

Opcions per millorar l'aigua de boca

Per què passa això, si l'aigua de l'aixeta és molt més barata i es pot consumir sense problemes? La primera raó és que molts consumidors opten per comprar l'aigua envasada "pel gust desagradable o la duresa de l'aigua corrent a la seva zona o simplement per la comoditat de beure aigua embotellada", segons l'OCU.

El gust desagradable pot respondre sobretot als elements que porta l'aigua corrent per potabilitzar-la, cosa que es pot remeiar filtrant-la amb les gerres amb filtre (la marca més coneguda és Brita) o bé posant un filtre a l'aixeta. Les gerres poden valdre entre 20 i 40 euros, tot i que el més car són els filtres, que cal anar canviant i que rarament baixen dels vuit euros per peça.

Hi ha consumidors que utilitzen aquests filtres per reduir la quantitat de calç a l'aigua, sobretot en municipis amb l'aigua molt dura, o compren aigua embotellada de mineralització baixa pels seus suposats efectes positius sobre la salut. Tanmateix, l'OCU recorda que aquests hipotètics beneficis de certes aigües de mineralització baixa o d'algunes aigües amb gas que suposadament ajuden a fer una millor digestió no tenen base científica que les avali.