L'Aina Moll i la Inés Arrimadas

BarcelonaAina Moll tenia aspecte de mestra de la República. Sempre va ser una ciutadana ben educada i valenta. Tenia el bagatge familiar de la passió per la llengua. Duia el compromís amb l’idioma com qui duu un regal als fills, sempre amb un somriure als llavis. Era afable i persistent. I va ser així com, dolçament, amb la recuperació de l’autogovern català, ella, vinguda de Menorca, va encarnar el regal de la llengua per a tothom, com un bé a compartir, com una eina de cohesió social. Ho va fer amb el govern nacionalista de Jordi Pujol, però també ho hauria fet amb el socialista de Joan Raventós.

El gran consens sobre el català no va ser fàcil de fixar, no va ser fàcil de fer fora les temptacions de la guerra de llengües. No va ser tan senzill evitar identificar l’idioma només amb una part del país, evitar una fractura entre comunitats lingüístiques. Però es va aconseguir. Es va convertir el català en una oportunitat, en una eina d’integració social, es va fer entendre als castellanoparlants que si volien podien parlar-lo... Sense imposicions, sense exigències.

Trencar la concòrdia lingüística

No sé si Inés Arrimadas i Albert Rivera coneixen aquesta història de concòrdia lingüística. No sé si saben que sense Aina Moll, sense Marta Mata, sense tants altres filòlegs i mestres i escriptors i periodistes i polítics i ciutadans il·lusionats amb la recuperació del català ells avui no el parlarien. Veníem de la prohibició del franquisme i teníem l’esperança de la democràcia i l’autonomia. La normalització es va fer per a ells, va ser un acte col·lectiu de justícia històrica i de futur compartit. A través de l’escola, de l’administració, dels mitjans de comunicació. Sense violentar ningú. “En català, sisplau”, “el català, cosa de tots”. I es va fer amb la Norma, aquella nena dibuixada per Lluís Juste de Nin que jo sempre vaig pensar que era una petita Aina Moll, sàvia i simpàtica.

Què se n’ha fet d’aquella nena? I ara l’Aina ens deixa. I la Inés i l’Albert volen trencar aquell regal de pau lingüística, de cultures compartides i de llibertat. No ho feu, sisplau.