Així serà la nova Sala Beckett
BarcelonaNingú no ho diria, en entrar a la futura Sala Beckett del Poblenou, que en aquest edifici del carrer Pere IV (núm. 228-232) hi havia hagut fins fa quatre dies un gimnàs. La brutícia, els sostres baixos i els racons sòrdids de la Sauna Penis s’han transformat en espais amplis, moderns i lluminosos que han recuperat l’encant de l’arquitectura històrica de l’edifici, que el 1910 es va convertir en la seu de la Cooperativa Pau i Justícia, fundada a finals del segle XIX al Poblenou.
En l’actual vestíbul encara s’hi conserva un dibuix a la paret que indica la zona dedicada a confecciones. A la planta baixa hi havia hagut el colmado per als socis. Ara s’hi pot veure, a mà dreta, un ampli bar de disseny i, a l’esquerra, l’espai per a les oficines del teatre i la taquilla. Al fons, on en les últimes dècades s’havia arrasat tot per construir-hi la sauna i la piscina interior, ara s’hi obre una gran caixa negra que serà la sala gran de la nova Beckett, amb capacitat per a 200-280 localitats -les proporcions del Lliure de Gràcia, el doble que la Beckett actual.
El despatx d’arquitectes de Ricardo Flores i Eva Prats s’han ocupat de la rehabilitació. Tenien un encàrrec, “no espantar els fantasmes d’aquesta casa”, explica Toni Casares, director del centre, que fa dos anys que supervisa les obres. Això ha suposat conservar parets, motllures, sostres, mobiliari, rajoles hidràuliques, escales... elements que s’han redistribuït per servir a la nova utilitat de l’espai. El joc de colors vius en la fusteria i més pastel a les parets, combinat amb els fragments arquitectònics originals que es conserven intactes, li dóna una estètica vintage i d’aire berlinès que va com anell al dit a un dels centres neuràlgics de la creació del país. La Sala Beckett ha sigut en gran part responsable del boom de la dramatúrgia catalana que avui nodreix els teatres i s’expandeix pel món.
Al primer pis hi ha les classes de la pota formativa de la Beckett, l’Obrador, tres aules de teoria i dues més grans dedicades a la interpretació i una sala d’assaig gegant que conserva els porticons originals i la pintura marró escrostonada al sostre -com amb la façana, el pressupost no ha donat per a més-. També hi ha una segona sala d’exhibició, que conserva l’antiga boca d’escenari del teatre de la Cooperativa i on hi cabran 80-150 localitats. Les han batejat, senzillament, Sala de Dalt i Sala de Baix, seguint el nomenclàtor del Royal Court. Però encara hi ha més sales polivalents, un magatzem, camerinos ben equipats i fins i tot un club dels autors secret.
Flores & Prats van haver d’adaptar l’ambiciós pla inicial -presentat el 2011- a un projecte més auster però també més assumible econòmicament per les administracions. De 8 milions d’euros s’ha rebaixat a 3 milions. La planta subterrània dedicada a magatzem i la quarta planta destinada a apartaments per a artistes s’han quedat pel camí. Però, en canvi, la Beckett podrà per fi treure’s de sobre l’espasa de Dàmocles que penjava sobre l’espai de Gràcia -una sentència judicial els obligava a marxar-ne, i donava la raó a Núñez & Navarro, en un litigi històric- i, a més, triplicarà el seu espai actual: tindrà 3.000 mper expandir-se. Els operaris abandonen l’edifici aquest mes, al juliol ja s’hi farà l’Obrador d’Estiu i a la tardor començarà la temporada regular.
Autors a sou i nous projectes
La nova Beckett, si té pressupost, programarà teatre a les dues sales. “La Beckett continuarà fent el que fa ara, però haurà de recuperar la capacitat de producció perduda per les retallades”, avisa el director. És a dir, ha de ser un motor de la dramatúrgia contemporània amb tres produccions pròpies per temporada. Per això tindrà un autor resident que estrenarà una obra a l’any i dues companyies residents amb el dramaturg a sou. Els laboratoris, tallers i classes de l’Obrador s’incrementaran i seran troncals. Un nou objectiu serà connectar-se amb altres disciplines: “El teatre s’ha de posar al servei de la societat, ha de ser un lloc d’intercanvi, de pensament i debat”, apunta Casares. També vol obrir una oficina de representació i promoció dels autors. I tot això, amb una condició: “Millorar les condicions laborals dels creadors. Hem de deixar la precarietat, després de 27 anys”, reivindica.
Falten 500.000 euros per equipar l’espai
El projecte de la nova Sala Beckett s’ha adaptat de la “utopia que pot fer-se i es farà” que apuntava Toni Casares el dia de la presentació, el 2011, a la realitat que podia fer-se i s’ha fet. Des que l’Ajuntament va cedir l’edifici, el 2010, els gestors de la sala -que van crear una fundació formada per tretze autors dramàtics i presidida per Benet i Jornet- han pressionat les administracions per aconseguir el seu suport financer. L’Ajuntament hi ha aportat 2 milions d’euros i pel camí l’ha convertit en una fàbrica de creació municipal. El Consorci de Rehabilitació de Teatres hi ha invertit 1 milió més -un 25% procedent del mateix Ajuntament, i la resta de la Generalitat i el ministeri de Cultura-. Ara falten 500.000 euros per equipar sales i despatxos. El consistori té “predisposició màxima” per intentar aconseguir els diners. La conselleria de Cultura apunta que sempre s’ha implicat en l’activitat ordinària de la sala i que estudiaran el nou projecte d’activitat i el pressupost quan els rebin.