L'Ajuntament i la Diputació de Barcelona: la jugada del PSC
BarcelonaL'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha presentat aquest dimecres l'acord de govern municipal amb el PSC i ha explicat com queden les diferents àrees de gestió. La primera impressió és que es tracta d'un repartiment gairebé al 50% en què Jaume Collboni tindrà un paper fonamental com a primer tinent d'alcalde amb competències sobre Economia, Treball, Competitivitat i Hisenda. A diferència de la legislatura anterior, en què la correlació de forces era molt favorable als comuns perquè tenien 11 regidors enfront de 4, ara la cosa està molt més ajustada: 10 a 8. Així, per exemple, el repartiment dels districtes s'ha fet 5 per als comuns i 5 per al PSC.
El nou cartipàs preveu un total de 6 tinències d'alcaldia, tres per a cada partit, però s'ha evitat que cada àrea recaigui sobre un sol partit, de manera que comuns i socialistes compartiran àmbits de gestió. Les excepcions són la tinència de Seguretat, que recau en Albert Batlle (Units per Avançar), i la de Cultura, Educació i Ciència, en mans de Joan Subirats (BComú). Els socialistes, doncs, són els grans beneficiats per la decisió de Manuel Valls de votar a favor de la investidura de Colau: han aconseguit la meitat del poder municipal sent la tercera força i amb el 18,4% dels vots.
Si es tracta, doncs, de valorar la capacitat dels partits d'obtenir quotes de poder municipal a través dels pactes, el gran campió és el PSC, tot i haver perdut les alcaldies de Tarragona i Lleida a mans d'ERC. La clau de l'estratègia dissenyada per Miquel Iceta és haver-se convertit en un partit capaç de pactar amb tothom i superar així la dinàmica de blocs. De fet, els socialistes comparteixen govern amb forces tan dispars com la CUP (a Sant Cugat) o Ciutadans (a Sant Vicenç dels Horts), i tenen multitud de pactes municipals tant amb ERC com amb JxCat al llarg del territori. Amb aquesta aposta, el PSC ha aconseguit una porció de poder municipal superior a la que li correspondria pels seus resultats estrictes. Han convertit un bon resultat electoral el 26-M en un d'excel·lent després dels pactes.
De fet, la Diputació de Barcelona es pot convertir avui en la cirereta del pastís si, com tot apunta, Núria Marín passa a ser-ne la nova presidenta gràcies als vots de JxCat. Amb aquesta maniobra, Iceta aconsegueix un triple guany. Per una banda obté el control d'una administració rica en recursos i poc fiscalitzada que li serveix per augmentar el seu múscul municipal. En segon lloc, posa una falca entre JxCat i ERC, que ja estaven en crisi després d'uns pactes municipals en què uns i altres s'acusen mútuament de prendre's alcaldies. I, finalment, debilita el partit que ara mateix li representa una amenaça més gran, que és Esquerra, una força que ha aconseguit un grau de penetració notable a l'àrea metropolitana.
L'independentisme fa temps que no té un horitzó estratègic definit i viu immers en una dinàmica de batalles internes. De moment, l'única jugada mestra l'ha protagonitzat el PSC a l'Ajuntament i la Diputació de Barcelona.
