L'#electolab del 27-S: una radiografia de la candidatura de la CUP-Crida Constituent

Consultor de comunicació1. Suma:

- Múscul, valor, pluralitat i transversalitat en el sobiranisme –n'engrandeix l'espai ideològic.

- El discurs –claríssim– romàntic de la utopia política, en un ecosistema dominat pel realisme econòmic dels més forts i el "capitalisme d'amiguets".

- L'exemplaritat dels seus diputats: autolimitar-se sous i mandats i la posició més contundent contra la corrupció.

- El seu candidat, Antonio Baños: extern orgànicament, empàtic, un prototip de candidat que trenca amb els estereotips i els prejudicis durs –estètics i culturals– que acompanyen la militància de l'esquerra independentista.

- La seva feina de formiga, quasiinvisible, a la zona metropolitana de Barcelona.

- La manera de relacionar-se amb la resta de partits és de mans obertes, suma i col·laboració.

- Ha fet una maduració històrica sense precedents, des del resistencialisme municipalista de fa només uns anys a una presència institucional al Parlament destacada que els ha permès trencar tabús i utilitzar com a altaveu.

2. Resta:

- Perdre l'experiència acumulada pels tres diputats anteriors i el buit que deixa, en termes de lideratge, l'ànima David Fernàndez: humilitat, assertivitat, dignitat del discurs, donar veu als sense veu i exemplaritat. És un dels diputats que genera més empatia transversal, més enllà de les seves sigles –excepte a PP, C's i ICV–, i és un actiu que es trobarà a faltar en la primera línia i en la punta de llança perquè la CUP ampliï el seu perímetre socioelectoral.

- L'ànima resistencialista de l'organització, la necessitat de marcar perfil propi i matisar de manera permanent enfront dels altres partits. Portes endins s’entén perfectament en la pròpia intracultura de l’organització. Portes enfora, aquesta actitud 'rondinaire' no facilita desarmar l'ecosistema de certa desconfiança.

- Les referències culturals i els discursos teòrics dels grans pensadors marxistes són un marc on els discursos de la CUP es troben com a casa. Ara bé, si a més de defensar conceptes com els de la "transformació social" li donem un significat tangible, les persones del carrer ens poden entendre millor.

3. Multiplicaria:

- Que la CUP es percebés com una alternativa real més nítida, més útil i més humana i empàtica que Catalunya Sí que es Pot i que Podem. Aquest és el seu terreny natural i on tenen les millors condicions per créixer socialment, electoralment i afectivament. És positiu que no entrin a menystenir-los com fa algun sector del sobiranisme més excloent, però són alternativa i ho han de poder demostrar als ulls dels electors.

- Aquesta alternativa es visualitzaria perfectament si la CUP portés Iannis Varufakis a fer campanya amb Baños i a conèixer millor la realitat catalana.

4. Divideix:

- La voluntat de donar cobertura, ser altaveus i prescriptors del món Batasuna en el procés polític de Catalunya els situa encara més en els extrems. És carnassa estèril perquè els enfadats, els del 'no', els que amenacen amb els tancs, carreguin encara més contra el procés i l'estereotipin encara més. Una actitud més prudent, amb independència dels lligams personals i afectius, sumarien actius i els ajudaria.