L'#electolab del 27-S: Ha estat la campanya de la nostra vida?

Consultor de comunicacióD'aquí unes hores acaben les gesticulacions, les paraules, els sons i les imatges exagerades i postisses que ens han acompanyat durant les darreres setmanes. Això explicaria la percepció que, des de les campanyes –i les respectives ments pensants–, sovint no consideren adultes les persones a qui es dirigeixen.

Llàstima que aquesta "treva" d'excessos –i encara més aparences– i descompressió només sigui per a unes hores i diumenge a la nit ja hi tornarem a ser per visualitzar si la nova etapa que comença tornarà a estar enrocada només en les paraules de Matrix o si ja ha arribat l'hora de passar als fets i a la realitat.

Quedaran enrere aquelles afirmacions tan solemnes com buides i líquides: "Vamos a callarlos de una vez por todas"; "Vamos a ganar al separatismo"; "Le vamos a dar látigo a Mas"; "Jo estimo Catalunya i els catalans", o "Yo soy catalanista". Per no parlar de la tristesa de l'espectacle de les banderes al balcó de l'Ajuntament de Barcelona.

Aquest repòs d'actituds no només és desitjat pels candidats, els equips respectius i els professionals de la informació que els han anat seguint –que, exhaustos, ja tenen ganes de tornar a casa, fer abraçades i rebre'n de la seva gent que els ha trobat a faltar aquests dies d'intensitat–, sinó també per les persones a qui s'han adreçat les campanyes.

Mentre uns estaran pendents de les darreres imatges –ben farcides de persones i banderes– i missatges –pomposos i sonors–, altres portaran de fora grans noms d'estatura –que no d'altura–, reconeixent així que ells mateixos no són capaços d'encomanar confiança i entusiasme. Serà el moment de preguntar-se si tot aquest espectacle, el soroll, les fotos dels candidats, els cartells amb els eslògans, les pancartes, les tanques publicitàries i, fins i tot, la propaganda electoral que s'envia per correu postal a les cases ha servit d'alguna cosa. I, el més rellevant, aquesta campanya ha estat a prop d'aquella gent que dubta, que no ho veu clar i que té por?

Ahir aquesta piulada ens suggeria la resposta:

Han estat les campanyes on se les necessitava? Han buscat la complicitat de les persones que dubten i tenen por? Han estat útils? Les crides emocionals a la desobediència civil –que allunya i espanta indecisos– han estat estratègiques o només fruit de la temperatura emocional?

A partir de diumenge podrem confirmar si la campanya ha estat pensada més en clau d'espectacularitat, de grans titulars, imatges i de reforç dels lideratges, o bé si la diferència s'hauria marcat a nivell micro, a nivell personal, on el lideratge s'havia de guanyar a pols la credibilitat. Serà moment de fer balanç sobre si la campanya ha estat tan excepcional com el moment que se'ns ha explicitat. Ha estat la campanya de la nostra vida o hem fet el de sempre?