De Alfonso va contractar expolicies vinculats a l’operació Catalunya
Una empresa de la trama del comissari Villarejo va cobrar per fer escombratges electrònics a Antifrau
BarcelonaL’Oficina Antifrau, quan la dirigia Daniel de Alfonso, va contractar una empresa vinculada amb l’operació Catalunya per buscar-hi micròfons, càmeres i sistemes d’espionatge. A Antifrau consta una factura del 15 d’octubre del 2013 a nom de Servicios de Investigación y Detección SL per fer escombratges electrònics a la seu de l’organisme i al domicili i al cotxe del llavors director, segons ha pogut saber aquest diari i com ha confirmat l’Oficina Antifrau. De Alfonso ha admès a l’ARA que van contractar una empresa per fer escombratges, però assegura que no recorda quina, i tampoc no sap explicar per què no se’n van encarregar els Mossos, que tenen capacitat i formació per afrontar tasques de contraespionatge.
Un dels homes que van anar a l’Oficina Antifrau a buscar micròfons és Antonio Giménez Raso, també anomenat el Bigotes, segons confirmen dues fonts diferents. En aquella època, aquest policia nacional en segona activitat -una mena d’excedència- era coadministrador i apoderat de Servicios de Investigación y Detección. Fa tres setmanes aquest diari va avançar que dues denúncies implicaven Giménez Raso en l’operació Catalunya, liderada pel llavors director adjunt operatiu de la Policia Nacional espanyola, Eugenio Pino, per combatre l’independentisme català. El Bigotes hauria fet d’intermediari entre aquest grup de la Policia Nacional i dos exdetectius de l’agència Método 3, Julián Peribáñez i Antonio Tamarit.
De Alfonso diu que “no tenia ni idea” que l’empresa que l’Oficina Antifrau havia contractat per buscar sistemes d’espionatge -no només al seu despatx, sinó també al seu cotxe i a casa seva- era la del Bigotes. “Jo no hi era el dia que es van fer aquests escombratges”, assegura a l’ARA. Només recorda que van contractar una empresa: “Teníem sospites, perquè havíem rebut alguna comunicació, no ho recordo gaire bé, que podien haver entrat tant al meu domicili com a l’oficina”. Però l’exdirector de l’organisme es desentén de com es va triar l’empresa, una decisió que segons ell va prendre qui va supervisar els escombratges: Rogelio Grajal, encarregat de seguretat de l’Oficina Antifrau com a director de prevenció i destituït al juliol, poc després que el mateix De Alfonso.
Giménez Raso no és l’únic vincle de l’empresa contractada per Antifrau amb l’operació Catalunya. Servicios de Investigación y Detección tenia un altre administrador: Rafael Redondo Rodríguez, un home molt proper al poderós comissari jubilat que a l’estiu va admetre que havia participat en l’operació Catalunya, José Manuel Villarejo Pérez. Redondo i Villarejo són socis o han compartit càrrecs directius en vuit empreses. És més, el juny del 2014, quan Redondo i Giménez Raso van deixar l’empresa, en va assumir la direcció José Manuel Villarejo Gil, el fill del comissari i amb qui Redondo comparteix un historial de tretze empreses. Actualment, Redondo i el Bigotes continuen treballant junts en una altra companyia: Cenyt Argo SL. De Alfonso també afirma que no sabia que l’empresa que havia fitxat per als escombratges electrònics estava vinculada al comissari Villarejo. “Em sona aquest nom, és el que té problemes amb un altre comissari [Marcelino Martín Blas], però no en tenia ni idea”, afirma.
L’exdirector d’Antifrau tampoc sap explicar per què no van encarregar els escombratges als Mossos. “En aquells moments no sabia com estaven els Mossos, ni què tenien o no. Es va fer així i no vaig veure-hi res d’anormal”, diu per tota explicació. Fonts dels Mossos afirmen que tenen capacitat per rastrejar micròfons i sistemes d’espionatge, i que si els hi haguessin demanat se n’haurien encarregat. Segons ha pogut confirmar aquest diari, des que el magistrat Miguel Ángel Gimeno dirigeix Antifrau, és la policia catalana la que s’encarrega de fer-hi aquesta mena de tasques. Encara no s’ha fet públic el cost dels escombratges que De Alfonso va contractar a l’empresa vinculada a l’operació Catalunya. Cal recordar que Antifrau depèn del Parlament i que el 2013 va gastar 4,6 milions d’euros públics.
Les converses gravades
A Daniel de Alfonso, que va dirigir l’Oficina Antifrau entre el 2011 i el juny passat, el va destituir el Parlament arran de la filtració a Público de les converses que havia mantingut amb el ministre de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, per conspirar contra els partits de l’independentisme unes setmanes abans del 9-N, el 2014. Tot i que la guerra entre els dos excomissaris implicats en l’operació Catalunya -Villarejo i Martín Blas- podria estar darrere de la filtració, De Alfonso descarta que quan l’empresa li va fer els escombratges electrònics li col·loquessin d’amagat un programa troià al mòbil. Amb un programa així s’hauria pogut enregistrar la conversa encara que el telèfon estigués apagat. No ho recorda del cert, diu, però creu que l’empresa vinculada a Villarejo no li va tocar el telèfon. I afegeix que l’aparell era revisat periòdicament pels tècnics d’Antifrau. La seva conclusió és que la conversa es va gravar des de dins del ministeri. “La policia científica va demostrar que hi havia un micròfon fix al despatx”, assegura. “A més [el so] tenia una qualitat molt alta -afegeix-. No podia ser un mòbil”. I conclou: “El que no sé és qui ho va filtrar”.
Segons una denúncia del director de la desapareguda Método 3, Francisco Marco, i una altra de l’exdona de Peribáñez, el Bigotes cobrava fons reservats i els feia servir per pagar a Peribáñez i Tamarit els seguiments a polítics catalans i comandaments dels Mossos. Marco i l’exdona de Peribáñez basen les denúncies en una sèrie de missatges de WhatsApp entre ella i Peribáñez enviats entre el 2013 i el 2015. Els dos extreballadors de Método 3 ho neguen i diuen que tot és fals. Per acabar-ho d’embolicar, tots dos afirmen que van conèixer Giménez Raso quan treballaven per a Método 3, quan el Bigotes va col·laborar amb l’entorn de Marco a través de l’empresa Consultoría de Seguridad Avanzada. Giménez va ser jutjat -i absolt- el 2012 amb set guàrdies civils a qui el fiscal acusava de formar part d’una trama de policies corruptes i narcotraficants que van robar un contenidor amb 200 quilos de cocaïna al port de Barcelona.
