Allen Buchanan: “Seria molt arriscat vetar l’entrada de Catalunya a la UE”

BarcelonaAllen Buchanan ha dedicat la seva vida a l’estudi dels processos de secessió. El seu llibre Secesión. Causas y consecuencias del divorcio político és una referència mundial. Va ser editat originalment el 1991 però l’edició espanyola -revisada- no va veure la llum fins l’any passat, en plena efervescència de l’independentisme. Les seves reflexions combinen l’idealisme amb el pragmatisme i entre les seves propostes hi ha la creació d’un grup de mediadors internacionals per acostar posicions entre Catalunya i Espanya.

Com valora el procés que es viu a Catalunya?

La meva impressió és que els independentistes estan fent el més correcte: un esforç per explicar el seu cas a la resta d’Europa i el món. Es tracta d’enfortir la seva posició deixant clar davant de tothom que han fet tot el que podien per aconseguir més autonomia dins d’Espanya, però que Espanya és inflexible. Així és que ara, com a últim recurs, opten per la independència.

Vostè és partidari que un equip de mediadors internacionals es faci càrrec de la situació…

Hi ha tanta desconfiança ara entre Catalunya i Espanya que és molt difícil imaginar cap negociació sense una tercera part que faci d’intermediari i deixi clar al món que les dues parts busquen una solució de bona fe. I no crec que aquest mediador pugui ser la UE, que ja té prou problemes, hauria de ser un grup ad hoc, integrat per figures respectades internacionalment. Penso en un equip format per jutges o el mateix Kofi Annan.

I si Espanya ho refusa?

Si això passa, els catalans podran explicar al món que no tenen cap alternativa més que anar cap a la secessió unilateral. Ara bé, Espanya pot causar molts problemes en aquest procés, en qüestions com l’economia i el transport, i caldria una nova mediació. Catalunya i Espanya afronten tants problemes que destinar l’energia a un divorci desagradable no és gaire plaent.

Una de les amenaces és deixar Catalunya fora de la UE.

Seria molt arriscat políticament per a Espanya vetar l’entrada de Catalunya a la UE. Si el procés s’ha fet bé, si hi ha simpatia de la comunitat internacional, seria molt costós per a Espanya, afectaria la imatge que té davant del món.

¿Voleu dir que hi hauria pressió externa sobre Madrid?

Si Madrid tracta de bloquejar l’entrada de Catalunya a la UE, hi haurà pressió. Tot dependrà de si els altres països creuen que els catalans han fet tot el que podien per trobar un acord.

Però la UE no ha estat neutral fins ara. ¿És bo que Brussel·les tingui una posició?

Seria millor que no en tingués. Podria fer un posicionament condicional que digués que si tots els esforços raonables per renegociar la relació s’han fet, Espanya ha de cooperar en un procés legal de separació. Però la UE té tants problemes ara mateix que no es vol debilitar més intervenint innecessàriament en una qüestió com aquesta.

I el govern dels Estats Units, quin paper hi podria jugar?

Els Estats Units s’han volgut ocupar de massa coses, han tractat de controlar massa països. I m’agrada que Obama, que m’ha decebut en molts aspectes, vulgui prioritzar al món el rol de la cooperació i no el del combat. Els EUA hi poden jugar un paper molt valuós, ja que són un país molt potent. Podrien donar suport a la idea d’un comitè de gent respectada per mediar entre les parts.

Els catalans tenen dret a decidir?

Tenen el dret de celebrar un referèndum. Una altra cosa és si Espanya està obligada a acceptar-ne el resultat. Fins i tot si creieu que heu fet prou per renegociar la relació amb Espanya, pot ser aconsellable un referèndum entre mantenir l’ statu quo i fer un últim intent per negociar més autonomia sota els auspicis d’uns mediadors. Si guanya la segona opció per una àmplia majoria i Espanya ho refusa, Catalunya es carrega de raons davant del món per fer una declaració unilateral.

Com a expert en secessions, com viu la situació a Ucraïna?

És l’antimodel. Sobretot tenint en compte que a Crimea hi havia una base històrica per celebrar un referèndum. Però mai es pot fer enmig d’un clima de violència i coerció com s’ha fet. I a l’est d’Ucraïna encara ha estat pitjor.