Alta tensió a l’Himàlaia
L’accidentada frontera que separa l’Índia de la Xina al llarg de l’Himàlaia també separa dos mons: al nord l’antic Tibet actualment ocupat per la Xina i al sud un mosaic d’estats indis amb forta influència cultural tibetana. Entremig, el Nepal i Bhutan. En el difícil equilibri de la regió, es considera Bhutan un aliat fidel de Delhi, mentre que el Nepal darrerament ha virat cap a Pequín. Aquests dies tota la regió es troba en estat de màxima alerta per la tensió militar i política que enfronta els dos grans gegants asiàtics, des que fa un mes la Xina va iniciar la construcció d’una carretera a l’altiplà de Doklam, un enclavament fronterer de l’oest de Bhutan, però que ocupa l’exèrcit xinès. El govern bhutanès ha exigit a Pequín que interrompi les obres i retiri els 3.000 efectius que l’exèrcit xinès hi té desplaçats, però la manca de resposta ha provocat que Delhi enviï a l’enclavament 3.000 soldats indis en suport del petit regne bhutanès. És el darrer d’una llarga cadena d’episodis de tensió que han encès l’Himàlaia els darrers mesos.
El mes d’abril passat la visita del Dalai-lama a l’estat indi fronterer d’Arunachal Pradesh, situat a l’est de Bhutan, va comportar una enèrgica protesta de Pequín perquè considera aquest territori part de l’antic Tibet i, per tant, part de la Xina. El Dalai-lama va ser acollit per una multitud encapçalada pel mateix ministre en cap de l’estat, Pema Khandu, que va rebre el líder espiritual dels tibetans amb tots els honors. Després de la visita Pequín va fer públic un document oficial on considera Arunachal Pradesh part integrada de la Xina a tots els efectes. I la setmana passada, el primer ministre tibetà a l’exili, Lobsang Sangay, va fer una visita oficial a la regió índia de Ladakh, on just a pocs metres de la frontera amb el Tibet ocupat hi va aixecar una bandera tibetana. La imatge del polític tibetà amb la seva ensenya nacional, prohibida a la Xina, ha causat la ira del govern de Pequín, que ho ha interpretat com un desafiament a la seva sobirania sobre el Tibet. Xi Jinping no va gaire errat, perquè des de l’arribada de Narendra Modi al capdavant del govern, l’Índia ha anat adoptant una posició cada cop més propera a les reivindicacions tibetanes.
Les amenaces xineses
És enmig d’aquest ambient tan enrarit que ara el colós xinès amenaça la petita monarquia parlamentària de Bhutan, l’aliat de Delhi, que amb menys d’un milió d’habitants s’ha guanyat els darrers anys el respecte internacional per la seva defensa de la democràcia, per les mesures que ha adoptat per preservar l’entorn natural i per la seva proposta de valorar el desenvolupament humà a través de l’índex de la felicitat nacional bruta i no només per mitjà de fredes xifres econòmiques. Bhutan no manté relacions diplomàtiques amb la Xina i la sensació d’indefensió és total al petit país. L’assetjament que l’exèrcit xinès du a terme sobre Bhutan és en realitat un missatge adreçat al govern de l’Índia perquè deixi de qüestionar l’ocupació del Tibet. En el passat va funcionar amb els governs del Congrés, però Modi no sembla que es vulgui deixar impressionar pel múscul xinès i aquesta setmana ha autoritzat l’exèrcit indi a adquirir urgentment armament i munició per fer front a un imminent conflicte bèl·lic, “breu però intens”, a l’Himàlaia. Corren temps difícils per al sostre del món.
