Les altres imatges que expliquen la crisi de refugiats a Europa

BarcelonaLa imatge d'Aylan Kurdi, un refugiat sirià de tres anys, mort en una platja de Turquiamort en una platja de Turquia després que l'embarcació amb la qual volia arribar a les illes gregues naufragués ha inundat aquest dijous les portades dels diaris d'arreu del planeta. La cruesa i l'impacte que produeix l'escena han convertit la fotografia en un símbol del drama humanitari que es viu al Mediterrani, però no és l'única. Repassem sis imatges més que expliquen la crisi de refugiats a Europa, la pitjor des de la Segona Guerra Mundial.

Síria, principal origen dels refugiats

Gran part de les persones que arriben a Europa després de jugar-se la vida creuant el mar procedeixen de Síria, on la guerra ja fa més de quatre anys que dura. Segons les últimes xifres de l’Observatori Sirià dels Drets Humans, el conflicte al país ha deixat ja 240.000 morts des del seu inici, el 15 de març del 2011, i l'ACNUR parla de més de 4 milions de refugiats en països veïns.ACNURmés de 4 milions de refugiats en països veïns. La complexitat i difícil solució del conflicte, juntament amb la irrupció de l'Estat Islàmic al país, estan empenyent cada vegada més d'aquests refugiats cap a Europa, principalment a través de la ruta marítima entre Turquia i les illes gregues. Uns 270.000 sirians han registrat ja sol·licituds d'asil als països del continent.

El canal de Sicília, la ruta més perillosa

Líbia, enfonsada en el caos des de la intervenció militar de l’OTAN en plena revolta contra Gaddafi, s’ha convertit en la principal porta de sortida de l’Àfrica cap a Europa. Menys de 300 quilòmetres separen el país de l'illa italiana de Lampedusa. Les màfies fan pagar milers d'euros a desenes de milers de refugiats de Síria, Somàlia, el Sudan, Eritrea o Nigèria que fugen de la violència i la guerra, i joves subsaharians que intenten el somni europeu. Els encabeixen en precàries embarcacions per arribar (si sobreviuen) al continent a través del canal de Sicília. Els naufragis són constants a la zona i l'agència europea de control de fronteres (Frontex) ja ha avisat que no té prou recursos per fer front als rescats. Sovint són les ONG o els mateixos pescadors italians els que s'ocupen de les operacions de salvament.

Les illes gregues, porta d'entrada a Europa

L'Organització Internacional per a les Migracions (OIM) assegurava aquest dimarts que 351.000 persones han creuat el Mediterrani351.000 persones han creuat el Mediterrani per arribar a Europa aquest 2015, i la gran majoria(218.000) han arribat a Grècia. De manera semblant a Lampedusa, les illes gregues de Lesbos, Kos, Quios, Samos i Leros s'han convertit els últims mesos en la principal porta d'entrada al continent. La pressió migratòria és tan gran que la falta de recursos de les autoritats locals s'ha traduït aquest estiu en tensió i enfrontaments entre immigrants i policia.

Calais, l'última parada cap al Regne Unit

A finals de juliol, un jove sudanès va morir atropellat per un camió mentre intentava creuar de manera clandestina l’Eurotúnel. Era un dels centenars d’immigrants que, aprofitant el recent conflicte laboral de l’empresa de ferris MyferryLink al port francès de Calais, proven d’arribar al Regne Unit a través del canal de la Mànega. Aquesta situació ha encès totes les alarmes als governs britànic i francès, que han reforçat els controls a la frontera. Les imatges de policies empaitant immigrants amb gasos lacrimògens i porres han estat una constant durant l'estiu. La pressió en aquest punt ha anat disminuint des que el primer ministre britànic, David Cameron, va engegar una ofensiva política i legislativa per blindar el Regne Unit contra el que considera una "plaga d'immigrants"David Cameronblindar el Regne Unit contra el que considera una "plaga d'immigrants".

La pressió i tensió creixent a les fronteres de Macedònia

Les fronteres de Macedònia que limiten amb Grècia, al sud, i Sèrbia, al nord, estan desbordades per la gran afluència de refugiats que pretenen travessar el país per continuar el seu viatge al centre i nord d'Europa. Tant és així, que el govern del país va decretar a finals d'agost l'estat d'emergència i va tancar temporalment les fronteres, una mesura que va provocar enfrontaments entre immigrants i forces de seguretat. La policia va arribar a utilitzar gasos lacrimògens i granades d’atordiment.

El mur d'Hongria en el camí cap a Alemanya

L'atenció del drama migratori s'ha centrat en els darrers dies en Hongria, on els refugiats arriben després de travessar per Grècia, Macedònia i Sèrbia. Segons dades del govern hongarès, aquest any ja han viatjat al país més de 156.000 refugiats, 142.000 dels quals hi han sol·licitat asil. La pressió ha portat el primer ministre Viktor Orbán a executar una de les mesures més polèmiques d'aquest estiu: la construcció d'un mur fronterer per impedir l'entrada d'immigrants. Les imatges de milers d'immigrants protestant per entrar a l'estació de trens de Budapest o lluitant per entrar als vagons i viatjar cap a Alemanya i Àustria han centrat l'atenció mediàtica dels últims dies.