Amadou M'ballo, el pare que va decidir criar les filles parlant fula i català

BarcelonaTruco a l’Amadou M'ballo (Hinako, 1969) a Friburg i primer em respon un allô que de seguida canvia per un català fluid i natural, gens rovellat malgrat que va marxar a Suïssa el 2019. "De petit tenia un professor que em va dir: «Si vas a un país, has d’intentar parlar ràpidament la llengua que parlen allà». Per això des que vaig arribar a Catalunya m'interessava parlar català. Escoltava sempre el futbol de TV3. En Lluís Canut m’agradava molt com parlava", recorda. No va fer classes ni de català ni de castellà. Al migdia escoltava les notícies en català de TVE i al vespre, el Telenotícies.

Molts immigrants estan només de pas a Catalunya, buscant millors opcions professionals, i es perd l’esforç d’integració que han fet. No és el cas de M'ballo, perquè ha plantat llavor: a Cervera van néixer el 1994 i el 1996 les seves filles Aissata i Halima, totes dues joves amb carrera universitària i màsters: "Vaig pensar que quan tingués fills ho faria tot perquè arribessin a la universitat i, gràcies a Déu, ho hem aconseguit. Que estudiïn és el millor retorn; n’estic molt orgullós", afirma.

M'ballo va arribar en avió des de Dakar via Las Palmas el 18 de febrer del 1990, amb 21 anys. Va estar prop de tres anys vivint entre Calella i Pineda, treballant als horts del Maresme, i allà ja va dir les primeres paraules en català. "Llavors tenia dos caps a qui els feia gràcia el meu català i em parlaven en castellà. Jo els hi vaig dir: «No rigueu, que d’aquí uns quants anys el parlaré»". Dit i fet. Va obtenir el permís de residència el 1991 i després de les Olimpíades va marxar a Cervera per treballar en un escorxador. En aquell entorn va trobar un encarregat que sempre li parlava en català perquè veia que ell intentava dominar-lo. I així va passar a ser la seva tercera llengua, juntament amb el fula i el francès, i en paral·lel al castellà, en el qual li solien parlar a les botigues. "Jo, quan no sabia si algú era català o castellà, parlava català", assegura.

Fundar una editorial en català

El 1994 arriba la seva parella i formen una família. "Quan va néixer l’Aissata, tenia clar que havien de parlar fula i català a casa", recorda, i els hi va parlar des de petites. Per això avui les noies consideren que totes dues llengües són llengües maternes: parlen en català entre elles i en fula amb els pares. "Des que van néixer vam dir-los: heu d’estudiar. Fa mal, deixar l’escola. Jo volia ser pilot d’avió, però les circumstàncies econòmiques a l’Àfrica no permeten arribar allà on vols. Vaig deixar la secundària i vaig decidir marxar a l’emigració", explica. L’esforç laboral ha tingut el seu fruit. La Halima és enginyera industrial i viu a Vic, amb la mare. L’Aissata, que és graduada en periodisme i humanitats i màster en edició, treballa a Penguin Random House a Barcelona i està engegant amb una companya una cooperativa, Jande, que editarà en català veus racialitzades i migrants.

L’emprenedoria deu venir de família, perquè mentre treballa en la construcció a Suïssa, M'ballo està fent aixecar una granja de vaques de llet al seu país d'origen, que té previst acabar el 2026. "Ja ho he parlat amb l'Aissata i la Halima", explica. Després del seu periple europeu, espera poder-se jubilar a casa.