Olga Felip, arquitecta: “Si vaig als records d’infància, l’Anna és la primera amiga que em ve al cap”
L’arquitecta Olga Felip (Girona, 1980) fa servir la paraula tempo durant la conversa, per com el covid va provocar una aturada en les obres d’un barri cultural a Londres que van projectar amb altres estudis i per com, malgrat tot, se sent “força positiva” amb les expectatives dels pròxims mesos. Però sobretot la fa servir per explicar com, malgrat que la professió d’arquitecta és molt absorbent, manté una amistat “molt constant” amb Anna Vila des de la llar d’infants. “És la meva primera amistat, si vaig als records d’infància, és la primera amiga que em ve al cap”, afirma Olga Felip. Les dues amigues van estudiar plegades a primària i secundària fins que van anar a la universitat i els seus camins es van dividir: l’una va entrar a l’Escola d’Arquitectura de la UPC i l’altra a la Facultat de Biologia de la UB. “El tempo de les nostres vides va agafar ritmes diferents, però sempre vam mantenir el contacte i ens vam anar veient”, explica. Quan es troben, els agrada passar temps juntes, no els cal fer res especial. “Ens trobem simplement per estar juntes i compartir el que ens va passant a la vida”. A més de l’amistat que les uneix, l’Anna és el “pal de paller” del grup que formen amb dues amigues més, la Didi i la Berta. “Ens intentem trobar almenys per l’aniversari de cadascuna i mantenir aquest contacte és, almenys per a mi, molt necessari”, explica. Durant els mesos de l’estat d’alarma es van trobar telemàticament. “Potser fins i tot vam fer meets amb més freqüència del que fèiem normalment, perquè han sigut moments molt difícils”.
Olga Felip és la fundadora juntament amb Josep Camps (Tortosa, 1975) del despatx Arquitecturia, un dels vogadors que van participar en el primer pavelló català a la Biennal de Venècia d’arquitectura el 2012. Entre el seus treballs hi ha el Museu de l’Energia a Ascó, els jutjats de Balaguer, la plaça de la catedral de Tortosa, la seu barcelonina de la galeria Marlborough i diverses cases. Anna Vila és la primera persona amb qui Olga Felip comparteix les novetats, “quan hi ha alegries i quan hi ha alguna tristesa”, i les preocupacions per conciliar la vida professional amb la familiar. Precisament el 2013 va rebre el prestigiós guardó AJ com a arquitecta emergent de l’any. “Totes dues som mares amb una carrera professional pròpia i hi ha inquietuds que compartim perquè aquest doble rol no és fàcil, sempre és una qüestió d’equilibri”.
Les dues amigues sempre han estat unides d’una manera o d’una altra. L’Olga no recorda haver-se barallat mai amb l’Anna, ni tan sols en un període tan ple de canvis com és l’adolescència. “La vida té el seu tempo, i se’t va alienant i desalineant. Fins i tot quan hi hagut un distanciament sempre hem sabut alguna cosa l’una de l’altra i hi hagut una trucada”, conclou l’arquitecta.
