Amnistia denuncia la "negligència" dels governs davant la crisi global de refugiats
L'ONG alerta de la manca de recursos per afrontar la pitjor situació des de la II Guerra Mundial. Síria, l'Àfrica subsahariana el sud-est asiàtic són els principals focus de moviments forçats de població
BarcelonaAmnistia Internacional ha publicat avui un dur informe que denuncia la "negligència" dels governs davant l'actual crisi de refugiats, la pitjor des de la II Guerra Mundial.
L'ONG alerta que "els líders mundials estan condemnant milions de refugiats a una existència insuportable i a milers a la mort pel fracàs a facilitar-los una assistència humanitària mínima". L'informe alerta que estem vivint la pitjor crisi de refugiats dels últims cinquanta anys, amb milions de dones, homes i criatures "lluitant per sobreviure enmig de guerres brutals, xarxes de traficants i govern que defensen interessos polítics egoistes enlloc de mostrar una mínima compassió humana", explica Salil Shetty, secretària general de l'organització.
L'estudi alerta també que països com Turquia o el Líban estan afrontant gairebé sols emergències humanitàries massives per la seva ubicació al costat de Síria, la principal crisi de refugiats que es viu avui al planeta. Recorda a més que els sirians que intenten arribar a Europa ho han de fer en les pasteres del Mediterrani, que s'ha convertit en "la frontera més perillosa del món". Apunta també a les crisis oblidades de l'Àfrica subsahariana (República Centre Africana, Sudan del Sud, Mali), que reben una "escassa atenció als fòrums internacionals". El tercer focus és el sud-est asiàtic, on es viu la crisi dels musulmans rohingya i la poblaicó que intenta fugir de Bangladesh.
Amnistia assegura que el drama dels refugiats és un dels principals desafiaments del segle XXI i reclama dels governs:
- un compromís per reallotjar un milió de refugiats en els propers quatre anys.
- un fons global per atendre les demandes d'assistència humanitària de l'ONU en les crisis de refugiats i per donar suport als països que en suporten les conseqüències més greus.
- la ratificació global de la convenció de l'ONU per als refugiats
- el desenvolupament de sistemes domèstics per garantir l'accés dels refugiats als serveis bàsics, com l'educació i la salut
