TALENT Aquests dies estic recuperant sensacions oblidades. Torna a ser notícia que la gent marxi per buscar-se la vida en un altre lloc. Per primer cop des de fa molts anys hi ha més gent que se'n va que no pas que arriba. Encara recordo les visites per Nadal dels amics de la família que havien marxat a viure a Alemanya quan jo era un nen i ens explicaven com era la vida moderna. Les visites a l'exili del meu avi a França també ens ajudaven a veure com podia ser el món desenvolupat. El problema d'avui és que, com va passar després de la Guerra Civil, molts dels que marxen conformen les nostres esperances de futur. Mirant els canvis d'adreça de la gent propera m'adono que sovint són els que estan més ben preparats. I precisament per això poden fer-ho, si no els països capdavanters no els obririen la porta. Ara mateix l'esperança no és aturar aquesta hemorràgia de talents, sinó treballar perquè puguin tornar a casa en el futur. I consolar-nos pensant que si ho aconseguim encara vindran més ben preparats.
BARÇA-ESPANYOL El millor club de futbol del món és de casa i és expert a atraure talents i formar-los. Just el contrari del que li està passant al país. Tot i que podem seguir emmirallant-nos amb les gestes del Camp Nou, potser també hauríem de mirar un model que cada cop és més proper a la nostra realitat. Fa temps que l'Espanyol ha de vendre els seus millors talents i també s'està especialitzant a inventar-ne de nous.
ULLS PINTATS Surto de l'Ateneu Barcelonès i aprofito el fred minvant per passejar fins a la llibreria Documenta. Encara vaig allà a buscar llibres tot i que ja fa un any que no visc al carrer de la Palla. Potser és que el llibreter em recorda el meu oncle Pere de Can Geli, que tenia el mateix gran ofici. Busco l'excel·lent traducció de Gerard Vergés dels sonets de Shakespeare però està exhauridíssima. Li demano pel nou de Rafel Nadal, Quan érem feliços . Em va agradar molt Els mandarins i no em vull perdre el relat familiar de can Nadal al Barri Vell de la Girona de postguerra. Només en queden dos enmig d'uns pilars de llibres. El forat del costat queda buit quan agafo també les Memòries d'uns ulls pintats , la primera novel·la de Lluís Llach. A punt d'una segona edició, estic segur que aquestes seran les mirades més buscades del proper Sant Jordi. Tot i que els seus ulls mirin al passat, potser són una bona recepta per entendre bé el present i saber cap on volem anar.
TV3.CAT L'1 de maig ja serà una mica més difícil veure la nostra des de fora de casa. Sempre ens quedarà l' online a l'ordinador, tan fràgil com el nostre progrés. El satèl·lit deixarà d'emetre i la nostra televisió pública serà una mica menys internacional.
CARNAVAL Sembla que després d'haver estat limitant l'entrada de ciutadans brasilers al nostre espai Schengen durant els darrers anys, ara que el Brasil ens està avançant -l'any que ve organitza la Jornada Mundial de la Joventut, l'any següent el Mundial de futbol i dos anys després els Jocs Olímpics- a partir del 2 d'abril tots els ciutadans amb passaport espanyol necessitarem tenir un bitllet de tornada tancat, un mínim de 80 euros per gastar al dia i una reserva d'hotel pagada o una carta d'invitació d'un particular per anar a fer una visita de tres mesos a aquest país. Segurament això no impedirà que alguns amics hi vagin a fer temporada a l'hivern per arrodonir l'estacionalitat del nostre turisme, però em sembla que hauran de dissimular, sense permís de treball. Qui ho hauria dit fa només quatre dies, que hauríem de cantar aquesta tonada.