L'anàlisi d'Antoni Bassas: «2010-2020: de l'"apoyaré" als piolins i els jutges»

Quina és la pròxima data en el calendari polític català? Ara mateix, de data, cap. De cita, sí: la reunió de la taula de diàleg entre els governs català i espanyol. Per a quan? Per a la segona quinzena de juliol. Amb quines expectatives? Baixes.

Ho expliquem avui:

Els presidents Torra i Sànchez afegeixen incertesa al diàleg quan fa deu anys de la sentència del Tribunal Constitucional que va retallar l’Estatut del 2006, i és que tots dos van mostrar nous senyals d’escepticisme amb la taula entre governs.

Sánchez va declarar ahir a La Vanguardia que hi ha un clima preelectoral a Catalunya i que això ho fa més difícil, i que la qüestió catalana costarà molt de resoldre. Esclar que amb la pandèmia Sánchez ha trobat l’excusa perfecta per dir que ara hi ha un altre problema més urgent. A sobre, mirin com parlen de la taula de diàleg des de Ciutadans, que Sánchez festeja per centrar-se: “Si el govern reuneix la taula de la vergonya serà difícil continuar negociant”.

“La taula de la vergonya”. No falla, quan un partit espanyol necessita vigoritzar la seva posició... Catalunya. Quan necessita atacar el govern espanyol que hi hagi... Catalunya.

El titular que hem llegit recorda que aquest dissabte ha fet deu anys que el Tribunal Constitucional va sentenciar contra l’Estatut que els catalans havien aprovat en referèndum el 2006. La història és tan recent que no cal presentar-la gaire ni donar-hi més voltes. Catalunya és una nació, ho ha provat tot, sempre en pau, per assolir un equilibri entre ser lliure i estar a Espanya, i per tota resposta n’ha obtingut dues: primer, “vostè pagui i calli”, i després, policies i jutges. I en aquest joc d’impotències vivim.

Avui, a les 19 h, en parlarem en una taula rodona via zoom amb Francesc Marc Álvaro i amb Neus Tomàs, Àlex Gutiérrez, Mònica Planas i Ricardo Feriche. Trobareu com apuntar-vos-hi a l'Ara.cat.

El nostre reconeixement per als que treballen a primera línia, un record per als que pateixen, per als presos polítics, per als exiliats, i que tinguem un bon dia.