L’anàlisi d’Antoni Bassas: ‘El vot útil davant d’un pacte PSOE-Ciutadans’

Aquest matí han entrat dues noves conselleres al Govern, Meritxell Budó a la Presidència i com a portaveu, i Mariàngela Vilallonga a Cultura.

Budó era fins ara l’alcaldessa de la Garriga i substitueix Elsa Artadi. I Vilallonga és catedràtica de filologia a la Universitat de Girona i es fa càrrec de la cartera que dirigia fins ara Laura Borràs.

Borràs se’n va de cap de llista de Junts per Catalunya al Congrés i Artadi opta amb el mateix grup a l’Ajuntament de Barcelona. Cap de les dues té les enquestes a favor, just ara quan falta un mes per a les eleccions al Congrés, que seran les primeres, el 28 d’abril, i dos mesos per a les municipals, el 26 de maig. I la polèmica dels llaços de la setmana passada no les ha ajudat. No les ha ajudat perquè la resistència de Torra a obeir la Junta Electoral Central s’ha acabat com era previsible: amb la retirada de les pancartes i sense que la tensió entre Presidència i llei hagi generat cap càrrega de moral o d’empenta suplementària entre l’independentisme, més aviat al contrari: ha generat una sensació de frustració. I, a sobre, els Mossos, pressionats per una administració de justícia que sap que els té a les seves mans, no sempre han actuat amb sentit comú i s’han presentat a algunes escoles amb requeriments sense sentit respecte al color groc.

Artadi i Borràs són dones de confiança de Puigdemont i, per tant, de Torra. Quina campanya faran? Borràs sembla més en l’ona de Torra (cap investidura de Sánchez si no hi ha converses amb la Generalitat) i Artadi sembla disposada a buscar el seu espai propi en la lluita per aconseguir l’alcaldia contra els dos grans favorits: Colau i Ernest Maragall.

Quan no ets el favorit a les enquestes perds una bona part de la condició de vot útil. I segons les enquestes, les eleccions al Congrés les guanyaria el PSOE, mentre que els tres partits de dreta o ultradreta nacionalista espanyola, PP, Ciutadans i Vox, difícilment sumarian per governar, perquè es restarien entre ells. Especialment dura seria la caiguda del PP, directament proporcional a l’èxit de Vox. I tampoc no li anirien gaire bé les coses a Podem.

Tot i això, hi ha enquestes en què el PSOE podria trobar-se en la posició de poder governar amb Podem, bascos i independentistes o amb Ciutadans. Sobre això, el ministre de Foment, José Luis Ábalos, ha declarat aquest cap de setmana a ‘El Español’ que “si ens hagués de donar suport Ciutadans, benvingut sigui el seu suport; sempre és preferible al d’algú que qüestioni la unitat d’Espanya i el marc constitucional, és evident”.

Des d’un punt de vista estrictament espanyol, i pensant en l’estabilitat a curt i a mitjà terminis, la possibilitat que Pedro Sánchez preferís pactar amb Albert Rivera seria alta. Al cap i a la fi, ara a Madrid creuen que tenen el problema català sota control, amb el judici en marxa, i a les files socialistes esperen una sentència “digerible” (digerible per a ells, s’entén) que entre una cosa i una alta pogués deixar Junqueras i els Jordis al carrer en dos o tres anys). Però des d’una perspectiva catalana, que el PSOE pacti amb Ciutadans no desinflama el problema, sinó que afegeix gasolina al foc, perquè vol un 155 indefinit, posar fi a l’ensenyament en català, controlar els Mossos, recuperar les presons, dirigir TV3, etc. Si el PSOE pot pactar amb Ciutadans, com d'útil pot ser votar el PSC per als que volen una solució dialogada al conflicte?

Sigui com sigui, les perspectives per als socialistes a Espanya, sense ser extraordinàries, són millors que les de ningú, i a Catalunya estan en disposició de disputar la victòria a l’independentisme. I si als socialistes els va bé, segur que es notarà un mes després a les municipals, on Colau a Barcelona està veient com Catalunya en Comú ha perdut Domènech, Alamany i Nuet (Alamany i Nuet se n’han anat a Esquerra) i Pablo Iglesias no farà un bon resultat a Espanya. A l’alcaldia de Barcelona hi ha molt de partit per jugar.

Però a tota aquesta volatilitat, s’hi afegeix un factor no menys important: aquestes eleccions no acabaran de tancar cap cicle. El cicle es tancarà després de la sentència del Tribunal Suprem sobre els presos polítics. Perquè aleshores hi pot haver eleccions a Catalunya, i el resultat electoral pot donar un ampli rebuig a la sentència. L’independentisme encara té cartes electorals per jugar, i les cartes seran més bones com més bons siguin els resultats d’aquí un mes a Madrid i d’aquí dos mesos als ajuntaments i a les europees.

Llibertat per a tots els empresonats, per als processats, per als exiliats.