L’anàlisi d’Antoni Bassas: ‘21 a 0 o les hemos destrozado el sistema judicial’

El portaveu del PP al Senat, Ignacio Cosidó, va enviar un whatsapp als 146 senadors del seu partit presumint que gràcies al pacte amb el PSOE, el PP havia aconseguit controlar la sala segona del Suprem i una sala, la 61, “per darrere”.

El va enviar perquè al PP hi havia la sensació que en l’acord PSOE-PP per la renovació del CGPJ, els presos polítics catalans hi sortien guanyant perquè ja no els jutjaria Marchena, que anava de president. Cosidó va fer un whatsapp a fons, “dándolo todo”. Llegeixo: “Posem un president amb autoritat perquè les votacions no siguin 11-10, sinó pròximes al 21-0. I, a més, controlant la sala segona des de darrere i presidint la sala 61”. (La sala 61 és la que decideix la recusació dels magistrats i sobre la il·legalització de partits. Quin somni “humit” estava projectant el seu Cosidó quan parla de la sala 61? Fàcil d’imaginar.)

El whatsapp de Cosidó afegia escàndol a l’escàndol del pacte PP-PSOE (en vam parlar la setmana passada) pel qual primer sabíem el nom del nou president del Suprem, Marchena, i després sabríem el nom dels 20 vocals del CGPJ que són els que teòricament havien de votar entre ells qui era el president. Doncs no, PSOE i PP els donava fet. Resultat de tot plegat: avui Marchena ha dit que així no vol presidir el Suprem, per tant renuncia al nomenament i, aleshores, jutjarà els presos polítics catalans.

Per acabar-ho de fer més lamentable, el PP ha donat per trencat el pacte amb el PSOE per a la renovació del Suprem. El PP s’ha fet l’ofès quan és el seu portaveu al Senat, Cosidó, qui ha acabat d’ensorrar l’acord amb el PSOE!

El ressò de tot això, esclar, ha arribat a la presó de Lledoners. Si resulta que el magistrat que ha de jutjar els presos és presentat per Cosidó com un jurista que va ser “vetat per Rubalcaba” i farà guanyar les votacions 21-0, ¿què ha passat aquest matí? Doncs que Oriol Junqueras i Raül Romeva han presentat la recusació de Marchena. No el volen, posen en dubte que sigui imparcial.

O sigui que ja veuen que el pollastre és monumental.

Ho és perquè al PSOE i al PP els han atrapat els signes dels temps. No podien continuar remenant les cireres dels nomenaments de jutges com si fóssim 30, 20 fins i tot 10 anys enrere. El pacte de l’altre dia era la clara demostració que això de la separació de poders i la independència judicial era en teoria i no en la pràctica. El poder polític actua així, fa llista de tothom: de jutges, de periodistes, d’empresaris, de tothom en general: ¿aquest és dels nostres o és dels altres?

Si ja era un despropòsit portar el procés català a la justícia, encara ho és més demostrar de manera tan barroera que els jutges poden ser titelles manipulables “des de darrere”.

La independència judicial, en afers com dels presos polítics, ja estava en entredit. Ara en tenim les proves.

Cosidó pertany al fosquíssim ministeri de l’Interior de Jorge Fernández Díaz. Va ser el seu director general de la Policia, la dels escorcolls a Convergència en dies assenyalats, la del compte bancari de Trias a Suïssa, que Trias no tenia, la de la medalla pensionada al comissari Villarejo. No és estrany, per tant, que es vanti que el PP controla la justícia del darrere. Si el que va ser el el seu cap, el ministre Fernández Díaz, va ser el creador de la conversa en què va sortir allò de “les hemos destrozado el sistema sanitario”, ara Cosidó, amb el whatsapp, pot mirar els seus companys del PP i dir “les hemos destrozado el sistema judicial”.

Llibertat per a tots els empresonats, per als processats, per als exiliats.