L’anàlisi d’Antoni Bassas: ‘Les lliçons de la dimissió del conseller Bosch’

Ahir l’ARA va explicar que Esquerra va cessar el cap de gabinet del conseller Alfred Bosch, Carles Garcias, per assetjament sexual al departament d’Exteriors.

A la informació explicàvem que el conseller va estudiar l’opció de recol·locar Garcias com a director general però que finalment es va descartar. I que, malgrat que feia mesos que hi havia queixes pel tracte que el cap de gabinet dispensava a algunes treballadores, el departament no va posar en marxa el protocol contra l’assetjament de què disposa la Generalitat.

Això va ser ahir. Avui, l’ARA publica que el conseller Alfred Bosch ha dimitit. Ho publica l’ARA i, lògicament, és a la portada de tot els mitjans.

Ahir Bosch explicava: “He intentat resoldre un cas de presumptes assetjaments de la millor manera que he cregut. Ho he fet des de la lleialtat a Esquerra i amb la lleialtat d'Esquerra cap a mi. Segurament no ho he sabut fer prou bé, ni prou ràpid, i em sap greu. Em sap greu sobretot per la indefensió de les dones que n'han sigut víctimes. Em sap molt greu."

Aquest matí, entrevistat a TV3, el cap de Política de l’ARA, Gerard Pruna, explicava que en la mesura que les persones afectades pels casos d’assetjament es vegin en cor de parlar és més fàcil engegar una investigació periodística. I que en la mesura que es pot engegar una investigació periodística més persones afectades per altres casos es veuen en cor de parlar, es poden engegar més investigacions i és més clar per a tothom que assetjar té conseqüències. Amb tot, és evident que quan un treballador ha de denunciar un dels seus caps té por de perdre la feina (sobretot si és eventual) o té por de perdre una posició, i cal protegir-lo. Si no s’activen els protocols, a sobre de patir assetjament un treballador o treballadora patirà el tràngol de no saber si és millor parlar o callar. I això no pot ser. Aquesta pot ser una lliçó que podem treure d’aquest cas.

Una última qüestió. Fixin-se en el que ha passat aquí: ahir al matí un diari va informar sobre un afer greu en un departament d’un govern, i al vespre el responsable d’aquest govern va dimitir. Això és el que sempre havíem vist que passava a les democràcies que ens porten anys d'avantatge. Doncs bé, ara ha passat a Catalunya, i crec que, tot i la mala gestió de la situació a Exteriors, i malgrat la desprotecció de les treballadores que el cas ha destapat, tot plegat ens pot fer sentir més tranquils perquè almenys ha funcionat el poder corrector i vigilant del poder que ha de ser el periodisme.

Llibertat per als presos polítics, per als processats, per als exiliats. I que tinguem un bon dia.