L’anàlisi d’Antoni Bassas: ‘El virus i l’imperatiu moral del bon govern’
"La Unió Europea, acaba d’enviar un senyal de responsabilitat que ara no els aplaudirem (perquè en tenien l’obligació) però que no ens podem prendre a la lleugera. Polítics, i en especial governants, però també els que estan a l’oposició: compte amb la propaganda de sempre. El bon govern s’imposa"
Ni amb els 140.000 milions de la UE que rebrà Espanya es podria pagar tota la destrucció d’empreses i de llocs de treball que acabarà causant el virus i el seu efecte secundari psicològic més cruel, que és la incertesa. Una incertesa que va sobre què podrem fer aquest cap de setmana, quants treballadors podran sortir de l’ERTO a la tardor o de què viurem mentre no hi hagi la vacuna. És vital que els polítics que piloten la crisi entenguin que la societat sobre la qual operen ja no viu com vivia quan els van elegir, i s’estalviïn frivolitats i sectarismes. Perquè l’economia s’aguanta per un pèl molt prim.
I això val per a tothom, però en el cas de Catalunya, val per als independentistes que governen la majoria de les institucions.
Per això és una bona notícia que el Govern nomenés per fi un secretari de Salut Pública. Perquè no podia ser que la direcció i la comunicació de la pandèmia recaigués sobre la consellera. I que la persona triada sigui una epidemiòleg com el doctor Josep Maria Argimon, especialista en salut pública, que, a més, continuarà dirigint l’Institut Català de la Salut. O sigui que la solució, el Govern, la consellera Vergés, la tenia a casa. Per què han trigat tant?
A sobre, ahir, el doctor Argimon compareix per primera vegada i promet que la setmana que ve Salut ja podrà fer 30.000 proves diàries. I que hi haurà 550 rastrejadors més. De tot plegat se’n diu fer les coses bé.
I llavors llegeixes que el departament d’Ensenyament posarà 300.000 ordinadors per a alumnes, 85.000 per a professors i 110.00 paquets de connexió per a les famílies dels alumnes de cara al curs que ve. I veus aquest mapa d’escoles que es construiran (en verd) i que es reformaran (en carabassa).
Com és una bona notícia que el Govern prometi una inversió pública de 31.765 milions fins al 2032 per reactivar l’economia, i no es quedi només en mesures assistencials sinó que anunciï un calendari i uns pressupostos abocats a la transició ecològica, la recerca i la universitat, la bioeconomia i la digitalització.
Totes aquestes notícies són passos en la bona direcció.
Avui, a més, el govern espanyol aprovarà el fons d’ajudes a les comunitats autònomes per la pandèmia. Són 16.000 milions. A Catalunya n'hi correspondran 1.246, que és una mica menys que a Madrid (la 1a) però més del doble del que rebrà Andalusia (la 3a).
I per sobre de totes aquestes inversions i dotacions hem de situar-hi l’acord d’ahir de la UE. No només perquè estem parlant de 750.000 milions, sinó perquè les subvencions es finançaran amb emissions de deute conjunt (no s’havia fet mai). El president Macron va dir ahir que aquest era el moment més important a Europa des de la creació de l’euro, fa 18 anys.
Això ha passat a la Unió Europea, que, malgrat la seva ben guanyada fama d’orgue de gats, acaba d’enviar un senyal de responsabilitat que ara no els aplaudirem (perquè en tenien l’obligació) però que no ens podem prendre a la lleugera. Polítics, i en especial governants, però també els que estan a l’oposició: compte amb la queixa, la gesticulació i la propaganda de sempre. El bon govern s’imposa. No infligiu més mal sobre una societat que ja va prou justa de moral i de diners.
El nostre reconeixement per als que treballen a primera línia, un record per als que pateixen, per als presos polítics, per als exiliats, i que tinguem un bon dia.