L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Inhabilitació i crits de «¡Viva el rey!»'

La inhabilitació del president Quim Torra, esperada per a qualsevol moment a partir d’aquest matí, culminarà l’inacabable enfilall d’abusos judicials que l’Estat ha perpetrat a Catalunya des que va començar el procés per a la independència. Inhabilitar un president per no retirar a temps una pancarta no partidista, en temps de campanya electoral, només s'explica perquè aquest president és el de Catalunya i és independentista.

Podem discutir si el gest de Torra no era més que una gota de desobediència en un oceà que compta amb un govern legítim ara convertit en presos, exiliats i processats, o amb ciutadans que, quan van ser detinguts, van ser inicialment acusats de terrorisme. I que, per tant, el president Torra se’l podia haver estalviat, perquè, com ell mateix reconeix, les desobediències individuals serveixen de poc. La pancarta no resisteix la comparació èpica amb l’exili o la presó, però precisament aquest fet encara fa més greu la decisió del TSJC que ratifica el Suprem: no es pot apartar un càrrec elegit democràticament per una pancarta. És un abús de llei. Un abús més.

La cúpula judicial espanyola actua complaguda de ser el braç legal de l’”a por ellos” ordenat per Felip de Borbó en el tristament cèlebre discurs del 3 d’Octubre. La prova la vam tenir en la rebequeria del rei de divendres passat, quan el govern de Pedro Sánchez no el deixava venir a Barcelona i el monarca va trucar al president del Tribunal Suprem per dir-li que lamentava molt no haver-hi pogut anar. Felip VI va travessar, un cop més, la línia que separa la conducta d’un monarca constitucional de la d’un rei que fa oposició al govern, perquè, d’acord amb la Constitució, és el govern qui legitima les activitats públiques del rei. ¿No recorden Aznar dient “el rey irá a Cuba cuando toque”? Doncs això, si Sánchez no deixa anar el rei a Barcelona, el rei ha de callar i posar bona cara. Perquè, a sobre, vam tenir uns crits de ritual: al final de l’acte de Barcelona van fer cridar als nous jutges “¡Viva el rey!”

Sembla més un acte amb cadets de l’acadèmia militar que no un acte amb togats. És ben bé la imatge més clara del que fa temps que diem: el paper que sempre ha tingut l'exèrcit ara el tenen els jutges, perquè Europa i les xarxes socials ens miren. És polisèmic, aquest “¡Viva el rey!” És un crit a l’atac dels jutges com a poder de l’Estat, és una resposta al govern de Sánchez i Iglesias, és un crit bel·licós a l’independentisme, però és també el crit que revela inseguretat. Un estat que no tem per la seva continuïtat no força els seus nous jutges a aquesta adhesió al rei. La Corona es va fer encara més petita, divendres, bunqueritzada darrere els jutges, els cossos armats i la dreta política i mediàtica. La Corona no eixampla la base, precisament, més aviat es va fent més petita. Ells sabran.

Amb tot, no s’oblidi que a la dreta li ha anat molt bé que es parli del rei (o de la inhabilitació a Torra) per dissimular el fracàs sense pal·liatius de la presidenta Ayuso en la direcció de la resposta sanitària amb la pandèmia. Quina diferència amb Torra. Tanta, que Ayuso, que la setmana passada deia que ella només parlava bé de Catalunya, ahir ja es va posar més nerviosa.

Allà on hi ha hagut rebrots, presidenta, la Generalitat ha actuat: al març va tancar la conca d’Òdena i al juny i juliol va imposar restriccions molt dures a Lleida.

El nostre reconeixement per als que treballen a primera línia, un record per als que pateixen, per als presos polítics, per als exiliats, i que tinguem un bon dia.