L’anàlisi d’Antoni Bassas: ‘D’insultar a obrir un diàleg sobre Catalunya’

El resultat de les eleccions espanyoles ha obert un període d’assossec a la vida política. Potser només es tracta d’una treva fins que d’aquí tres setmanes hi hagi les eleccions municipals, però de cop i volta apareixen imatges que abans eren normals i que ens els últims mesos semblaven impossibles. Per exemple, aquesta:

El president i guanyador de les eleccions rebent a la Moncloa el cap de l’oposició. Sánchez compareixia amb el somriure sota el nas d’haver-li sortit bé la jugada de l’avançament electoral i Casado, arrossegant el mem de “fra-casado”, completava el seu gir al centre amb un to educat davant Sánchez, a qui havia dit de “traïdor a la pàtria” i “còmplice de colpistes” en amunt.

Precisament avui és notícia que el professor de filosofia Daniel Gamper ha guanyat el premi Anagrama amb un assaig sobre la devaluació del valor de les paraules, un abaratiment del llenguatge públic que afecta els fonaments democràtics. Amb polítics com Casado, i per desgràcia no és l’únic, la política ha fet perdre els valors ètic, polític i civil de les paraules.

Però ara... Com ens hem de veure! Encaixada a la Moncloa. Com devia ser el to d’entesa entre tots dos que avui és notícia que Sánchez i Casado van pactar obrir una via de diàleg sobre Catalunya. Pel que sabem, aquest diàleg consistirà en intentar donar una resposta d’estat el dia que el Tribunal Suprem dicti sentència sobre els presos polítics, perquè fins ara, recordem-ho, tota la política ha consistit en acusar preventivament Sánchez de traïdor per si se li acut promoure l’indult als presos un cop condemnats.

Casado ara posa cara de centrista després d’haver perdut més de la meitat dels escons que tenia Rajoy gràcies a la brillant idea de voler tapar la gegantina corrupció del seu partit i l’envelliment de l’oferta (els votants joves se li’n van a Ciutadans) a còpia de pactar amb la ultradreta a Andalusia, manifestar-se a Madrid amb la ultradreta pel relator, oferir càrrecs desesperament a Vox pocs dies abans de les eleccions a girar al centre i buscar una candidata per Barcelona que l’ha enfonsat en la misèria electoral.

Diu que Sánchez i Casado obren un “canal permanent sobre Catalunya”. Està bé, però que encara estarà millor el dia que obrin un canal permanent “amb” Catalunya, i això passa per preparar la seva gent a entendre que un dia s’hauran de seure amb els independentistes.

Llibertat per als presos polítics, per als processats, per als exiliats.