L’anàlisi d’Antoni Bassas: ‘«La massa» que volia tirar a terra la porta d’Economia’

Cada vegada tinc més clar que en el judici al Tribunal Suprem les acusacions i els seus testimonis estan treballant en una versió dels fets que doni per provat el delicte de sedició.

Com que la rebel·lió, o sigui l’alçament armat, no surt per enlloc, i des del moment en què el major Trapero va dir que tenia a punt la detenció dels membres del Govern, ja es veu que els presumptes rebels no tenien 17.000 mossos armats a la seva disposició. Per això crec que la Fiscalia està posant tots els ous a la cistella de la sedició.

La sedició, ja ho saben, és l’alçament tumultuari per impedir per la força (entre altres supòsits) que un funcionari compleixi les seves funcions. I això és el que hauria passat el 20 de setembre del 2017 a Economia i l’1 d’octubre als col·legis electorals.

És més, el major Trapero va declarar que va advertir el Govern que "l'actuació policial i dos milions de persones podien provocar necessàriament problemes d'ordre públic i de seguretat ciutadana”: “El sentit comú em portava a aquesta reflexió i ho avalaven els informes", va afegir. I això el tribunal ho podria interpretar com a sedició, perquè resultaria que contra el consell del cap policial més alt, que havia dit al Govern que era de sentit comú que la gent podia impedir als policies complir el mandat judicial de retirar les urnes, l’executiu va continuar animant la gent a anar a votar.

Una altra cosa és que les declaracions dels testimonis estan inflades de paraules com ‘odi’ i de relats que ens volen fer creure que el que va passar a Economia va ser una mena de presa de la Bastilla més violenta que ETA al País Basc o que 25 anys de lluita contra el narcotràfic. Ahir va sortir un concepte nou: “la massa”

"Es podia escoltar els crits coordinats de la massa de «fora les forces d'ocupació», «avui dormireu aquí» o «no sortireu»

Una massa coordinada és un pèl contradictori. A part que és degradant en boca d’un servidor dels drets dels ciutadans. Els ciutadans es manifesten. La massa no té cervell.

De les declaracions dels guàrdies civils és fàcil deduir que han estat disciplinadament ensinistrats per donar satisfacció als caps que van redactar els primers informes i per satisfer ara la Fiscalia, i això es pot comprendre. Però l’exageració, o sigui, la mentida no.

En l’episodi d’ahir, “la massa” volia tirar a terra la porta d’Economia: "Vam veure la imatge de la porta de la conselleria, que deu fer 5 metres, una porta de fusta robusta i ferro, que s'estava enfonsant perquè la gent l'empenyia. En aquell moment tots els agents del GRS i el dispositiu de policia judicial vam aguantar la porta perquè no caigués i entrés la multitud a dins".

L’advocada de Cuixart, Marina Roig, després d’una hora d’interrogatori serè i complet, va aconseguir que l’oficial de la Guàrdia Civil digués tantes vegades “no ho sé, no me’n recordo” que Marchena li va acabar cridant l’atenció. Ja no era el testimoni de la “la massa”, ja no recordava coses. Llàstima que Marchena no li va deixar contrastar l’escena de la porta assaltada amb les imatges de les càmeres de seguretat. Ho faran un dia, cap al final del judici.

Llibertat per a tots els empresonats, per als processats, per als exiliats.