L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Més que un mem'

No em contestin, perquè ja ho sé: estan fins al capdamunt de tanta incertesa, de no saber què passarà amb la feina, amb els clients, amb els negocis, amb els lloguers, amb la salut... I com que la velocitat dels rebrots ens desborda, aquesta setmana el Govern anunciarà noves restriccions a la mobilitat.

Això només és una anàlisi periodística de l’actualitat, però m’atreveixo a suggerir que no desesperem, que recordem que no hi ha hagut mai cap generació que no n’hagi passat una de grossa, que, dins de tot, aquesta grossa nostra no és la més tràgica i que mirem de sortir del pou amb serenitat, amb solidaritat els uns amb els altres i que tothom hi posi el que pugui.

I aquí ja acabaria el que els volia dir, si no fos que l’actualitat baixa molt carregada. Sobretot, en els símbols, com cada any quan arriba el 12 d’octubre.

A Madrid, com ja comença a ser costum, el nyap de cada any.

Ahir la patrulla de l’aire que havia de sobrevolar l’acte que presidien els reis dibuixant la bandera amb l’estela dels avions es va trobar que el groc es va tornar blanc i, fins i tot, en un extrem el vermell es va tornar blanc, de manera que el que van pintar ahir al cel podia recordar la bandera de l’Atlètic de Madrid, però la d’Espanya no. La imatge dona per a mil mems, però en el fons il·lustra la realitat d’un país que té la seva principal comunitat, Catalunya, amb la meitat de la gent volent-ne marxar, un president a l’exili, un altre inhabilitat i nou presos polítics, on el rei no pot venir si no és rodejat de policia. Que té un govern que l’oposició considera il·legítim, que té un rei emèrit amagat als Emirats Àrabs amb les butxaques plenes, que té el principal partit de l’oposició dubtant de si ha de votar o no la moció de censura de la ultradreta. Que està pendent dels 140.000 milions que han de venir de la UE perquè s’ho ha gastat tot en trens d’alta velocitat.

A Barcelona, els feixistes es van reunir a la base del monument a Colom, amb braços alçats.

D’aquests, avui la premsa de Madrid en parla com a “grupos identitarios”. A aquesta hora es pot confirmar que cap policia judicial ha anat a identificar les persones que van saludar com saludaven Hitler i Franco, en un gest que a Alemanya té conseqüències penals.

Si la Fiscalia no mostra cap interès en perseguir aquestes manifestacions feixistes, tornarà a quedar clar que l’extrema dreta espanyola és part del sistema (de fet, va ocupar-ne el cor durant quatre dècades) i viu amb absoluta tolerància penal. (Als agressors de Blanquerna els van revisar la pena i els van aixecar l’agreujant de discriminació per raons ideològiques als 14 acusats.)

Coincidint amb el 12 d’octubre, la plataforma Libres e Iguales va promoure un vídeo casolà, un quart d’hora de “Viva el rey!”

La realització és penosa i tronada (s’han vist vídeos de felicitació entre cunyats més aconseguits), la idea mateixa parla per si sola del moment que passa la monarquia i del tipus de suports que és capaç de reclutar.

Una enquesta independent sobre la monarquia, de la qual ens fem ressò, explica ben clarament que, des del punt de vista polític, Catalunya i Espanya ja fa temps que no tenen res a veure.

¿Creus que cal fer un referèndum entre monarquia i república? A Espanya diuen que sí un 48%. A Catalunya són un 68%. I què votaries? El 66% dels catalans votarien república. A Madrid només la meitat, el 32%.

Que la bandera els sortís descolorida és molt més que un mem.

El nostre reconeixement per als que treballen a primera línia, un record pels que pateixen, pels presos polítics, pels exiliats, i que tinguem un bon dia.