L’anàlisi d’Antoni Bassas: ‘4,9 milions d’euros contra 2,3 milions de vots’

Quan el PSOE parla de desinflamar o quan gent amb bona voluntat busca la manera de començar algun diàleg, topen de cap, una vegada i una altra, amb la més crua realitat. I és que, pel que fa al Procés, l’estat espanyol és més a prop de la venjança que de la justícia.

Ahir Mas, Rigau, Ortega i Homs van ser condemnats a pagar 4,9 milions d’euros pel 9-N. És un escàndol, i cal recordar el perquè: a Mas, Rigau, Ortega i Homs ja els havien jutjat. Els va jutjar a Barcelona el TSJC, ¿se’n recorden? Els van condemnar, per la via penal, a inhabilitació per exercir un càrrec públic. Els van condemnar a inhabilitació, no per malversació. I no els van condemnar per malversació (que implica anar a la presó) perquè tenien dubtes, perquè els diners es van gastar abans de la suspensió de la consulta dictada pel TC. Per tant, el que va passar ahir és que un tribunal administratiu com és el Tribunal de Comptes (un tribunal on treballen 700 persones que no ens surten gaire a compte si pensem en el paperot que han fet tots aquests anys amb la corrupció en partits i institucions), ha condemnat a pagar uns diners que la justícia penal diu que no es van malversar. O sigui, que estan castigant algú a tornar uns diners que legalment no s’han malversat. Té raó l’advocat de la defensa quan diu que això és una “aberració jurídica”. El Tribunal de Comptes va actuar a instàncies de Societat Civil Catalana i d’Abogados Catalanes por la Constitución, que van trobar que les penes a Mas i els seus consellers eren massa toves.

Aquestes són les consideracions jurídiques. Les polítiques són clares: càmeres de mig món pendents d’aquella convocatòria del 9-N. Van acabar votant 2,3 milions de persones. Mas mateix ha explicat que la nit abans un amic li va preguntar que com ho veia i que va contestar: “Si van a votar menys d’un milió de persones serà un fracàs, si van a votar més d’un milió estarà bé, i si van a votar més d’un milió i mig serà un èxit total”. Doncs van acabar sent 2,3 milions de persones.

I l’endemà, les portades demostraven que si tanta gent atenia la crida per posar una papereta consultiva en una urna de cartró, potser era l’hora d’anar pensant en un referèndum de debò. Per això parlem de revenja. És una sentència dura (tots quatre polítics tenen embargats els seus béns) per una consulta, que no fa més que afirmar la justícia de la causa perquè el futur polític de Catalunya el decideixin els ciutadans en una urna.

I el pitjor és que el PP i el PSOE no tenen cap voluntat de separar la política de la justícia. Fixin-se que ahir van decidir qui serà el nou president del Poder Judicial, en un clara demostració de bipartidisme en una època en què el bipartidisme s’havia acabat. Però el més greu és que, de fet, al president del CGPJ l’han d’escollir els 20 vocals que el componen. Doncs bé, primer han decidit qui serà el president i ara anunciaran qui són els 20 vocals proposats. ¿Això és separació de poders? ¿Ni tan sols poden mantenir les aparences? O sigui, que la primera cosa que hauran de fer els nous vocals és votar el que el PP i el PSOE han decidit que han de votar.

Llibertat per a tots els empresonats, per als processats, per als exiliats.