L'anàlisi d'Antoni Bassas: «"Miserables" (2)»

Ahir els periodistes li van preguntar a Casado per la trama parapolicial que el jutge diu que van ordir Fernández Díaz i Cospedal, per impedir que Bárcenas posés els papers que guardava dels comptes del PP a disposició de la justícia. Recordaran que el número 2 de Fernández Díaz, tot un secretari d’estat de Seguretat, va dir-li a un jutge que el seu problema era haver estat lleial als “miserables” Fernandez Díaz, Cospedal y Rajoy.

Doncs bé, Casado, ahir, va contestar que ell no hi era, que ell era diputat per Àvila quan va passar tot allò, però només cal llegir com parla del cas la premsa més pròxima al PP per comprovar que ahir Casado va fer el primer pas per deixar caure Rajoy. Vegin la portada de La Razón:

“El PP trenca amb Rajoy: «No es feia res sense ell», i en el partit apunten que Rajoy ha d’estar molt amoïnat”.

Però el més sorprenent està més endavant: “Les revelacions de l’operació Kitchen han reobert el debat sobre l’abast de l'«herència maleïda» que va deixar Mariano Rajoy i el que s’amaga veritablement darrere la figura de l’ expresident. Fonts de la cúpula popular apunten que Rajoy «ha d’estar molt amoïnat» perquè es troba en una «posició molt compromesa en un assumpte molt tèrbol»".

Quan fonts del partit del qual has estat president diuen públicament que "has d’estar molt amoïnat per un assumpte molt tèrbol”, és que sí, has de començar a amoïnar-te, encara que et diguis Rajoy i sempre caiguis dret.

Però és que, a més a més, al PP parlen de Rajoy com en parlaria qualsevol partit de l’oposició: "Estem parlant de la presumpta utilització de l’aparell de l’Estat per obstruir la justícia i en benefici propi”.

I per acabar d’enfosar-lo en la misèria, diuen de Rajoy: "Les decisions no es prenien ni tan sols al ministeri de l’Interior, es prenien al Palau de la Moncloa. Una altra cosa és el que es pugui provar penalment”. I això ho diu a La Razón un exministre de Rajoy.

Tot i descomptant que els més disposats a parlar amb la premsa són els més ressentits, i que ja veurem què pot provar el jutge, que avui un diari dirigit per un amic de Rajoy, Paco Marhuenda, el deixi caure d’aquesta manera indica de quin nivell deu ser la merda, amb perdó, que hi ha hagut allà dintre i que Casado es desmarcarà del seu antecessor tot el que calgui per no ser arrossegat pel riu de corrupció. Aviam, el nivell de corrupció no és cap sorpresa, ja recordàvem ahir que al PP el van condemnar per haver mantingut una comptabilitat paral·lela que va servir per finançar-lo irregularment. Però el que revela una vegada i una altra qualsevol investigació judicial sobre el PP és que ha tingut en alguns dels seus dirigents persones capaces d’actuar contra els més elementals principis morals de gestió de la cosa pública. La fallida moral que tot plegat revela és enorme. L’adjectiu que va triar el número 2 d’Interior hi escau: “els miserables”.

El nostre reconeixement per als que treballen a primera línia, un record per als que pateixen, per als presos polítics, per als exiliats, i que tinguem un bon dia.