L’anàlisi d’Antoni Bassas: ‘Nervis d’estat’
"Diuen que és per neutralitzar la propaganda independentista, però saben que tenen un problema de reputació amb els fets, el primer dels quals és haver pegat a gent per votar. I saben que tenen el problema perquè els hi diuen a tot arreu on van"
Aquest dijous ha començat sense que se sabés quin dia s’iniciarà el judici, i això que demà ja s’emporten els presos polítics a Madrid. El Tribunal Suprem ha argumentat que ha de triar entre molts testimonis i proves presentats per les parts, perquè la causa té 1.835 fulls, però entre els advocats defensors creix la convicció que el Suprem va amb peus de plom perquè sap que té i tindrà la mirada internacional a sobre.
Mirin, l’estat espanyol s’està equivocant altra vegada. Va començar donant una resposta jurídica a un problema polític, i ara està polititzant una causa jurídica. Sap que l’acusació de rebel·lió no s’aguanta, que ha hagut de fabricar proves per simular que hi va haver sedició, que la presó preventiva ha estat abusiva, que la instrucció del jutjat 13 de Barcelona pot ser nul·la de ple dret, en resum, sap que està actuant com a braç executor de l’”¡A por ellos!” i ara ho està pagant, perquè li costa dissimular la naturalesa política del judici. Saben quina és la prova? Mirin la portada d'avui d'El País': aquest avís a la població, conforme el govern espanyol desplega la seva diplomàcia davant el judici del Procés. Diuen que és per neutralitzar la propaganda independentista, però saben que tenen un problema de reputació amb els fets, el primer dels quals és haver pegat a gent per votar i tenir gent a la presó per delictes que no concorden amb els fets. Això per no parlar del fet que no es pugui votar. I saben que tenen el problema perquè els hi diuen a tot arreu on van. Que l’Estat digui que ho fa per combatre les notícies falses i que ho faci algú a les ordres de Borrell, el de les ‘fake news’, és un acudit. L’Estat té aquesta impassibilitat de les institucions internacionalment reconegudes, però pateix per la seva imatge. Per exemple, hi ha la demanda d’observadors internacionals. La fiscal general diu que no, que ja ho faran per la tele. Llavors el senador de Bildu, Jon Iñarritu, diu a Twitter que quin problema hi ha amb els observadors internacionals, que ell, com a senador, n’havia estat.
I un fiscal, bé, un fiscal, el fiscal delegat adscrit al Servei de Criminalitat Informàtica de la Fiscalia General de l’Estat, Jorge Bermúdez, que és un senyor que, com dic, es dedica a perseguir el crim informàtic, que havia tingut un compte anònim a Twitter, li contesta a Iñarritu: “Pues que en España los juicios son en audiencia pública, tontopolla. No hace falta montar el espectáculo de «observador internacional». Vas, te sientas y miras”.
O sigui, el típic argument que hem sentit tota la vida: en altres països no sé què fan, “pero esto es España”. Com si en altres països no hi hagués judicis que fossin en audiència pública i bé que hi entren els observadors internacionals.
Sobre el judici pesa, finalment, el calendari: el tribunal voldria haver-lo acabat abans del 10 de maig, que és quan començarà la campanya de les municipals i les europees (i autonòmiques a més de mig Espanya). Tot això és molta pressió política.
Ahir parlava amb familiars de presos polítics i coincidien a dir-me que ja tenen ganes de declarar, de veure les proves, de desmuntar les acusacions, perquè s’han sentit indefensos tot aquest temps. I que saben que l’Estat es posarà la pell de xai i mostrarà un tracte acceptable pels estàndards internacionals. Però ja veuran que, tard o d’hora, la veritable intenció d’aquest judici, que és fer un escarment per ara i per a les generacions futures, no es podrà ocultar.
Llibertat per a tots els empresonats, per als processats, per als exiliats.