L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Ni cares d’odi ni tumults sediciosos'

Si tenen temps i ganes, llegeixin la sentència absolutòria del major Trapero. No cal que la llegeixin sencera, que té 96 pàgines, però vagin als paràgrafs que parlen dels fets provats. Es converteix, per primera vegada en anys de causes judicials contra l’independentisme a Catalunya, en el que ha de ser, en justícia, i representa tot el contrari del que va dictar el Tribunal Suprem en la sentència dels presos polítics.

En aquesta sentència no hi ha “caras de odio”, “tumultos”, “climas insurreccionales” ni mossos passius ni guàrdies civils herois que sembla que tornin de la guerra.

A la sentència s'explica, per exemple, que la gentada davant Economia es va formar molt abans que els Mossos poguessin actuar, perquè la Guàrdia Civil va avisar tard.

I, i això és molt important, explica que “el model de control de les mobilitzacions socials (dels Mossos) que propicia la negociació i el diàleg situava l'ús de la força com a últim recurs”. I el model de negociació és un model “dissenyat per una resolució del Parlament de Catalunya, que es va concretar en la llei de la policia autonòmica” de manera que “les topades” (entre Mossos i Guàrdia Civil i Policia Nacional) van ser degudes a “diferents models de planificació”.

Sí, senyor. Dos models policials diferents. L’espanyol i el català. I el català és l’europeu: “la mediació com a instrument central d’intervenció” és el que es desprèn de la jurisprudència de la Unió Europea en casos en què la policia és al mig de dos drets que ha de garantir.

El cas de l’1 d’Octubre: ¿comencem a repartir llenya contra dos milions de persones per complir la resolució judicial? ¿O retirem urnes sense violència allà on puguem retirar les urnes, i on no, que votin, abans que convertir-ho en un camp de batalla amb caps oberts i celles sagnant?

El que ve a dir la sentència és que no cal arribar als extrems de violència policial exhibits per membres de la Guàrdia Civil i de la Policia Nacional per considerar que s’han complert les ordres de la justícia d’impedir el referèndum. Que la proporcionalitat i la congruència de què sempre van parlar els Mossos també és una forma de complir la llei i que, en aquest cas, està més que justificada perquè aquest és el model d’actuació de la policia de Catalunya.

La sentència és un rebregada jurídica als atestats del tinent coronel Baena i l'animadversió personal del coronel Pérez de los Cobos contra el major Trapero.

La sentència és una excel·lent notícia, perquè fa justícia, però, sobretot, perquè restitueix als Mossos la dignitat i la professionalitat que tantes mentides han volgut robar-li.

Espero que als Mossos no els vulguin fer pagar aquesta absolució del seu major, com ja van fer-los pagar l’actuació davant els terroristes que van matar 15 persones a la Rambla. Llegeixin la sentència del major Trapero i ja m’ho sabran dir.

El nostre reconeixement per als que treballen a primera línia, un record per als que pateixen, per als presos polítics, per als exiliats, i que tinguem un bon dia.