L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'La pandèmia ha mostrat l'envelliment de l'administració'

El TSJC s’ha de pronunciar avui sobre diverses impugnacions contra el decret del Govern de convocatòria d’eleccions, que va suspendre la data el 14 de febrer i va fixar-les per al 30 de maig.

De manera que, una vegada més a Catalunya, la justícia tindrà l’última paraula sobre una decisió política, i concretament, sobre una decisió del Govern: l’ajornament que està previst a la llei, però l’executiu va acordar amb l’aval de la gran majoria de les forces parlamentàries. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) haurà de decidir, almenys, sobre cinc impugnacions del decret.

Els cinc recursos anunciats contra el decret del Govern són els presentats per Federalistes d’Esquerres, Lliga Democràtica, Izquierda en Positivo, Impulso Ciudadano i una persona a títol individual de la qual no n’ha transcendit ni el contingut ni el nom del presentant.

Sobre aquest ajornaments, tres idees: dir que al 30 de maig estarem millor ja se sabia quan van fixar el 14 de febrer com a data per anar a votar. El que calia era haver treballat per fer-ho possible.

Vivim una època en què tot acaba als tribunals, i més a Catalunya. La rebequeria del PSC i del PSOE, que en aquest cas és el mateix, perquè ara se’ls podia esfumar l’efecte Illa, no és seriosa. I més tenint en compte que Illa és el ministre de Sanitat i se suposa que ha d’estar més atent als arguments de cautela sanitària que als seus interessos electorals i als del seu partit.

Però la tercera idea té a veure amb nosaltres, com a societat i com a país. Admeto que prendre decisions a mesos vista enmig d’una pandèmia no és fàcil per al govern de la Generalitat ni per a cap govern, però l’ajornament també ens parla de la lentitud de l’administració a l’hora d’adaptar-se a les necessitats del moment, i ja no els dic de les urgències de la gent. Perquè no són només les eleccions: és el cobrament de les ajudes als autònoms, el cobrament dels ERTO, les renovacions de papers, els tràmits als jutjats… Tot això va molt lent. I, en canvi, al ciutadà no li perdonen ni un euro d’impostos ni un sol dia de retard en el pagament.

I aquí, cal que els funcionaris facin autocrítica i diguin si poden o no poden arremangar-se com han hagut de fer els sanitaris i els mestres. Ho formulo en forma de pregunta perquè m’agradaria sentir-ne les respostes.

Passa, a més a més, que el contrast entre l’eficàcia i la lentitud de l’administració en solucionar els problemes dels ciutadans topa amb la rapidesa de la vida tecnològica de cada dia. Quan a internet tot va ràpid, quan compres i vens i cobres i pagues des del mòbil, l’administració queda molt vella, per més que t’ho vesteixin de garantisme. Un exemple: amb vot electrònic, molts dels problemes de la pandèmia, i fins i tot del vot per correu, queden solucionats. El vot electrònic pot emetre’s amb les màximes garanties tecnològiques i jurídiques, i el que cal és reunir els experts per arribar a un consens. El problema és que caldria tocar la llei electoral i els partits van a la seva, perquè tenen perfectament calculat què els beneficia i què els perjudica amb l'actual sistema i d’això fa anys que viuen.

Quan diem que calen nous lideratges no ens referim només a cares noves, sinó a gent disposada a ajudar el país a portar-lo a un més alt nivell d’autoexigència i de modernitat. O, almenys, això és el que m’agradaria que passés a Catalunya.

El nostre reconeixement per als que treballen a primera línia, un record per als que pateixen, per als presos polítics, per als exiliats, i que tinguem un bon dia.