L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'La república, a una papereta de distància'

Com si el final de l’any polític fos com l’últim capítol de la temporada d’una sèrie, les darreres hores del 2016 ens han portat un titular solemne, destinat a fer història: l’article primer de la llei de transitorietat política declara que “Catalunya es constitueix en una República de dret, democràtica i social”. Heus aquí les paraules que funden un nou estat, un nou subjecte de dret internacional.

El text l’han acordat Junts pel Sí i la CUP, que ahir van anunciar en un comunicat que havien arribat a una entesa “global” sobre la norma clau per a la desconnexió. Tot indica que amb l’anunci d’ahir, Junts pel Sí hauria complert amb una exigència de la CUP: que abans de final d’any es pogués presentar un text com aquest a la ciutadania.

Avui, en la informació que firmen Núria Orriols i Jordi Mumbrú, s’explica que el text definitiu de la llei de transitorietat es manté en un estricte secret perquè JxSí i la CUP estan convençuts que l’Estat l’impugnarà quan es faci públic. Prefereixen no revelar encara l’estratègia que seguiran per tirar endavant la llei que, si guanya el sí en un referèndum, haurà de servir de pont entre la proclamació d’independència i l’aprovació de la nova Constitució.

Això aniria així: la llei incorpora tot allò amb què ha de comptar Catalunya per funcionar com un nou estat. En el primer capítol es defineix el nostre país com una “República de dret, democràtica i social” amb els seus corresponents límits territorials, i defineix fins i tot també la manera com accedir a la nacionalitat catalana. Seguidament es consagren els drets i els deures dels ciutadans de Catalunya, les institucions polítiques (el poder legislatiu i executiu) i s’edifica el poder judicial.

Com que la política, com la vida, és plena de contradiccions, resulta que Junts pel Sí i la CUP treballen per mantenir els ‘comuns’ en la consulta. És a dir, per un cantó tindríem la via unilateral que es desprèn d’aquesta llei de transitorietat i les conclusions de la cimera de la setmana passada, en què ‘comuns’ i independentistes aposten per iniciar una campanya per demanar el referèndum pactat.

L’altra contradicció és que la llei de transitorietat es manté en secret perquè l’estat espanyol no la pugui impugnar, i alhora, Junts pel Sí i la CUP la consideren inimpugnable perquè ja no reconeix la legitimitat del Tribunal Constitucional.

Quins serien els passos a seguir per convertir aquest text en llei? Primer s’aprova la part del referèndum, se celebra el referèndum, si guanya el sí es proclama tota la resta del text.

Tot això serà possible? A ningú no se li escapa que igual que l’estat espanyol continua volent acabar amb el problema a base de jutges i policies, el Govern i el Parlament continuen endavant amb la idea de desconnectar i celebrar el referèndum l’any que ve.

En aquest xoc de legitimitats, qui té la paella pel mànec és l’Estat, de moment. I, si no, que ho preguntin a Artur Mas, Francesc Homs, Carme Forcadell o Joan Coma, per dir-ne alguns. Ahir, en aquest estudi, el president Montilla afirmava que “tan bon punt les lleis de desconnexió arrenquin ja estaran suspeses. En quin món vivim? A qui pretenen enganyar? Siguem seriosos”.

Però el president Montilla deia alguna cosa més: no es tracta només que el resultat del referèndum sigui reconegut al món, sinó, sobretot, que sigui reconegut a Catalunya. Ahir, el Centre d’Estudis d’Opinió de la Generalitat publicava els darrers resultats de les seves enquestes periòdiques. A la pregunta “Vol que Catalunya esdevingui un estat independent?”, el no guanyava lleugerament: 46,8% per al no; 45,3% per al sí. La feina de convèncer una majoria continua pendent. I des d’una òptica independentista no tan sols perquè votin ‘sí’, sinó perquè votin, perquè tothom entengui que el referèndum treballa pel garantir el dret de tothom a decidit el seu futur.

“Catalunya es constitueix en una República de dret, democràtica i social”, ja diu un projecte de llei. “Això és ficció”, contesten els contraris. Curiosament, entre aquests contraris o entre els que no van anar a votar el 9-N hi ha milers de persones que tota la vida han somiat viure en una República de dret, democràtica i social. La podrien acabar tenint a una papereta de distància. El 2017 la història continuarà.

Que tinguem un bon dia i que tinguem un bon any nou.