L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Si marxes de pont demà'

Us parlem des de la llibreria Ona de Barcelona, al carrer Pau Claris. Hem vingut a gravar l’entrevista de diumenge a tres dels autors i autores d’aquest llibre, Dies que són història:

És la història en fotografies dels mesos més increïbles de la nostra vida: els del març, abril, maig i juny d’aquest 2020 que tantes ganes tenim de perdre de vista.

Onze fotoperiodistes, sota la coordinació del cap de fotografia de l’ARA, Xavier Bertral, han publicat tot de fotografies de quan el món ens va caure a sobre, i us asseguro que és d’un aquells llibres que si avui és excel·lent, amb el pas dels anys guanyarà, perquè és d’aquí un temps passaràs les pàgines i diràs: “Ens va passar això, així: al principi no teníem mascaretes, la Rambla de Barcelona estava buida, sense turistes; van tancar les escoles i ja no van obrir fins al setembre, no podies entrar a la residència de l’àvia, es van disparar les cues per buscar menjar, sortíem als balcons i les finestres per aplaudir, vam estar setmanes sense sortir al carrer, els aparcaments dels hospitals van convertir-se en tanatoris, quan ens van desconfinar vam omplir les costes i les muntanyes…”

Les fotografies d’aquest llibre encara són recents, avui. Perquè a Catalunya encara tenim 454 persones ingressades en estat greu als hospitals per covid-19. I la setmana passada van morir 289 persones. Sí, menys que la setmana anterior, però 289 persones, en una setmana, 40 persones diàries.

Per això, avui, quan som a 24 hores d’un pont que pot ser massiu i avançat per salvar el confinament de cap de setmana, cal que ens comprometem que no sigui fatídic, que no tirem enrere en les xifres. Que recordem que si ara han obert bars i restaurants és perquè el Govern no té diners per compensar el tancament dels negocis, però que si fos per raons de prudència sanitària ja hauríem tancat.

Ara, la setmana que ve, el Govern ja autoritzarà la mobilitat dins la comarca els caps de setmana.

En aquest punt, recordo el missatge que va escriure ahir el president del Col·legi de Metges de Barcelona, Jaume Padrós:

Penseu que França i Alemanya volen que les pistes d’esquí tanquin a tot el continent i Àustria les obrirà però limitant el turisme. I sabeu per què el limita? Perquè a molts hotelers austríacs els surt més a compte cobrar les ajudes del govern que obrir.

Mentrestant, a Madrid, la presidenta Díaz Ayuso va inaugurar ahir un hospital de campanya.

No està acabat. Encara no està clar per a què servirà. Tampoc té una plantilla clara, només un equip de coordinació. Cap pacient hi ha posat els peus. No té quiròfans... Però ahir la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, va inaugurar aquest hospital de pandèmies. S’ha construït amb contractes a dit d’“emergència” en només 100 dies, i ha costat 100 milions d’euros, el doble del que es va anunciar inicialment. El ministre de Sanitat, Salvador Illa, va plantar Ayuso i va enviar a la inauguració la seva número dos.

Complim les mesures. Aquest cap de setmana, si marxem demà de pont, recordeu que no podrem sortir del municipi on anem. Fem possible que aquest llibre sigui el testimoni d’una història que no es repetirà.

I fem bones les paraules de l’escultor Jaume Plensa: “Per llarga que sigui, la nit sempre té un demà”.

El nostre reconeixement per als que treballen a primera línia, un record per als que pateixen, per als presos polítics, per als exiliats, i que tinguem un bon dia.