L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Tornant als anys 80'
És greu que això passi en un país de la Unió Europea i 42 anys després de l’aprovació de la Constitució. És com si haguéssim retrocedit als anys vuitanta. O potser, mentalment, una bona part de la societat espanyola no se n’havia mogut
Avui tenim dues notícies i soroll de sabres militars.
La primera notícia és que Catalunya no avançarà encara a la segona fase del pla de desescalada
perquè tenim la taxa de contagi, els contagis diaris i els ingressats a la UCI per sobre dels valors que es consideren òptims. Aquí el que escala són les xifres.
Potser avui alguns de vostès ens veuen des de la segona residència. De fet, ahir, van sortir de l’àrea de Barcelona un 5% més de vehicles que dijous passat i un 8% més que l’últim dijous sense confinament municipal, a mitjans d’octubre.
Que no passem de fase (tal com era de preveure) vol dir que en tindrem per 15 dies més de confinament de cap de setmana dins els límits del nostre municipi, i que tampoc s’ampliarà els aforaments al comerç, l'hostaleria i les activitats culturals a partir de dilluns.
La segona notícia és que Pedro Sánchez ja té a la butxaca els seus primers pressupostos.
I saben què vol dir això? Que si PSOE i Podem volen aguantar junts, tindran els vots per seguir governant durant 4 anys, amb Esquerra, PNB i EH Bildu donant-los suport. Això podria ser l’arraconament definitiu de Ciutadans.
Són uns pressupostos amb rècord de despesa social en plena pandèmia i amb un important augment en la inversió per a Catalunya respecte als del 2018 del PP. Després, esclar, caldrà que s’executi, que el truc ja ens el sabem.
Números a part, una proposició d’Unides Podem i l’independentisme català i basc demana que es pugui fer servir el català i les altres llengües cooficials al Congrés, al Senat, al Tribunal Suprem i a totes les institucions de l’Estat.
I aquí és on comença el soroll de sabres, contra aquest govern d’esquerres amb suport de grups catalans i bascos.
Deuen estar al cas de la carta al rei Felip de Borbó que van enviar-li 73 militars retirats en què manifestaven la seva preocupació per la deriva d’Espanya. Ha transcendit que al xat dels militars, que parlaven com si fos un xat de Vox, es va començar a discutir la possibilitat d’un pronunciament militar a través de la mobilització d’altres antigues promocions de l’exèrcit. Com que ho van considerar “inviable”, la cosa va derivar en buscar via carta el suport de Felip VI. És en aquest xat on es parlava d’afusellar “26 milions de fills de puta”. Aquest és el nivell de feixisme i colpisme dels promotors i aquesta és l’Espanya dels que diuen defensar-la.
El rei no ha dit res, però aviat tindrà dues ocasions per fer-ho: el discurs de Nadal i el de la Pasqua Militar, el 6 de gener.
El govern espanyol diu que no vol que quedi impune la campanya i va posar ahir a disposició de la Fiscalia el contingut d’un grup de WhatsApp perquè “els fets que s’hi reflecteixen podrien ser constitutius de delicte”. La Fiscalia, de moment, ha demanat més informació al ministeri.
Veurem en què acaba, però ahir mateix es va saber que un altre grup de militars retirats ha impulsat una declaració contra Sánchez, en què alerten que la unitat d’Espanya està en perill.
És greu que això passi en un país de la Unió Europea i 42 anys després de l’aprovació de la Constitució. És com si haguéssim retrocedit als anys vuitanta. O potser, mentalment, una bona part de la societat espanyola no se n’havia mogut.
Veurem com aguanta el govern espanyol, perquè dins el PSOE mateix no faltaran pressions per fer gestos, i els gestos, a Espanya, ja sabem qui els acaba pagant.
El nostre reconeixement per als que treballen a primera línia, un record per als que pateixen, per als presos polítics, per als exiliats, i que tinguem un bon dia.