L'anàlisi d'Antoni Bassas: "Torra dona més recorregut al Govern que no en tenia"

Mirarem d’explicar la crisi de govern que ahir va fer el president Quim Torra.

Per què fa tres canvis quan és a pocs dies de saber si el Tribunal Suprem l’inhabilitarà?

Doncs precisament per això. Perquè aviat serà inhabilitat i vol que el Govern que quedi tingui tanta empremta seva com sigui possible, ell que, per dir-ho així, sent que no ha manat gaire. Va arribar per guardar la presidència a Carles Puigdemont després de les investidures fallides del president a l'exili, de Jordi Sànchez i de Jordi Turull. Ell, que deia a casa que de cap manera seria conseller, es va trobar sent president com a quarta opció. Ara Torra ha decidit que si la justícia espanyola l’inhabilita, no convocarà eleccions, la presidència quedarà en funcions en mans del vicepresident Pere Aragonès i que les eleccions al Parlament s’autoconvoquin soles d’acord amb el calendari que marca la llei. Això voldria dir eleccions al febrer (o qui sap si més enllà). I per tota aquesta travessia, Torra no volia Miquel Buch a Interior, ja que havia perdut la confiança en ell des de la intervenció dels Mossos a Urquinaona. La seva relació estava a mínims. I encara que el president va trucar-li per comunicar-li el cessament, Buch se’n va assabentar per La Vanguardia, es va enfadar moltíssim i es va donar de baixa immediatament de tots els xats del Govern.

El president tampoc no volia Mariàngela Vilallonga, que ha fet una gestió molt pobre.

Ni Àngels Chacón, que era l’única consellera del PDECat.

Amb el cessament de Buch, Torra ha actuat segons el seu criteri i el del seu entorn polític més estret. Nomena Miquel Sàmper, un advocat, regidor a Terrassa pròxim a Josep Rull. Un perfil més tecnocràtic que polític.

A Vilallonga la substitueix Àngels Ponsa, que ja havia sonat com a consellera qua van nomenar Vilallonga.

I amb el cessament d’Àngels Chacón, Torra fulmina la que pot ser candidata a la presidència pel PDECat. Moltes veus, també dins de Junts per Cat, han dit que Torra s’ha equivocat, perquè ha convertit Chacón en una víctima, i li fa de franc una part de la campanya. D’altres diuen que, passada la notícia, que la candidata del PDECat no sigui consellera li resta visibilitat, i que, per tant, Torra ha aplicat el principi que a l’adversari ni aigua. Chacón estava molt involucrada en les negociacions per salvar alguna part de l’activitat de Nissan i, per tant, aquest canvi en un moment tan delicat només s’explica per raons polítiques, no tècniques. Hi ha qui creu que de la mateixa manera que Torra desprotegeix el PDECat, protegeix una eventual adversària de Chacón, Laura Borràs, a qui voldria veure de candidata a la presidència. Aquesta podria ser una conseqüència, més o menys directa, del cessament de Chacón. La substitueix Ramon Tremosa, professor d’economia, 10 anys d’eurodiputat, un liberal per a Empresa.

El president ha usat la seva prerrogativa i ha fet els nomenaments que ell i només ell ha volgut. Amb la seva inhabilitació, el govern de Catalunya entrarà en un estrany interinatge, enmig d’un moment molt greu. Paradoxa: Torra va dir al gener que el Govern ja no tenia recorregut i li haurà donat un anys més de coll. I d’aquesta manera ajuda Puigdemont a recompondre el seu escindit espai.

El nostre reconeixement per als que treballen a primera línia, un record per als que pateixen, per als presos polítics, per als exiliats, i que tinguem un bon dia.