L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'El triomf de la repressió'

Ahir, Olga Tubau, l’eficaç advocada defensora del major Trapero, va acabar el seu torn de conclusions demanant l’absolució del major amb unes paraules que va manllevar del ministre de Gràcia i Justícia del segle XIX, Manuel Alonso Martínez. Tubau: “Cap ciutadà d’un poble lliure no ha d’expiar les faltes que no són seves ni ser víctima de la impotència de l’egoisme de l’estat, i això els tribunals ho poden evitar. Jo els demano que ho evitin amb la sentència absolutòria que proposo. Disculpin aquest espectacle lamentable”.

Mentrestant, la Fiscalia ha demanat un any de llibertat vigilada i una ordre d’allunyament de 44 dies per al Guillem. El Guillem, se'n recorden? El noi de la dessuadora de color carabassa detingut quan va trigar a posar-se dret i fugir corrent a la Via Laietana de Barcelona durant les protestes contra la sentència de l’1-O. La policia el va detenir i el va vexar les hores que va estar a comissaria. En Guillem, de Sant Cugat del Vallès, tenia aleshores 17 anys i estudiava batxillerat.

Podria continuar acumulant casos d’abusos de l’Estat contra polítics i ciutadans en general pel sol fet de ser independentistes. Estem assistint, aquests dies ho hem vist, a les últimes sessions del judici al major, a la gran venjança de l'Estat, començant pels nou que son a la presó, que el TC no deixa sortir, malgrat el que diu l’ONU o Amnistia Internacional, mentre no resol el recurs que van presentar contra la sentència.

Com responen Junts per Catalunya, Esquerra i la CUP a aquesta embestida de l’Estat? Amb una gran divisió. Ho vam veure ahir a la sessió de control del Parlament, ho hem vist al Congrés de Diputats, ho veiem sovint en el dia a dia del Govern.

No és que la part espanyola vagi gaire unida, però té l'Estat al darrere i per a l’Estat només hi ha una obsessió, que és Catalunya. I es nota per la manera com exerceix la repressió disfressada de justícia. No fa gaire, en una conversa aquí a l’ARA entre Toni Soler i Salvador Cardús, en Cardús deia que l’Estat busca arruinar persones econòmicament, a més a més de tenir-los punxats. La repressió, lentament, ha debilitat l’empenta que duia l’independentisme i ha fet molt més grans les divisions que ja hi havia abans de la repressió.

Ara, d’aquí uns dies, es tornarà a reunir la taula de diàleg. El govern espanyol, ja ho vam dir aquí fa dies, hi seurà amb la tranquil·litat de tenir l’equip català dividit, ensumant eleccions anticipades.

Les condicions objectives per demanar un referèndum o fins i tot per votar a favor de la independència no han parat de créixer. Però l’exili i la presó han atomitzat les estratègies dels qui estaven al capdavant del moviment i els seus successors semblen moure’s a les palpentes.

El nostre reconeixement pels que treballen a primera línia, un record pels que pateixen, pels presos polítics, pels exiliats, i que tinguem un bon dia.