L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'La ultradreta vol fer-nos por'

L’alcalde de Verges, Ignasi Sabater, ha informat aquesta matinada que un grup de gent amb imatges de Tabàrnia ha arribat a Verges “amb la cara tapada (i alguns amb un ganivet d’un pam i mig), i han anat despenjant les estelades fins que se’ls ha plantat cara”. I adjuntava el video de l’actuació d’aquest grup.

I aquest matí, l’alcalde de Verges hi ha tornat per anunciar que havia presentat una denúncia en nom de l’Ajuntament, amb el comentari: “La violència. Aquest és el seu únic argument”.

De gent que s’ha dedicat a arrencar llaços grocs n’hi ha hagut des del primer dia, animats per diverses raons:

Per afirmacions com la del ministre de Justícia del PP, que va dir al Congrés que el llaç groc l’insultava perquè era tant com dir que a Espanya hi havia presos polítics. O sigui, que carregar contra símbols de dignitat té la garantia de l’Estat. Què més vols?

Home, posats a voler més, una sentència judicial: la del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que el 24 de juliol, fa vuit dies, demanava “garantir la neutralitat” a les institucions i obligava l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès a retirar l’estelada d’una plaça.

En conseqüència, al PP i a Ciutadans els va faltar temps per competir a veure qui treia més llaços i estelades. Ciutadans, per exemple, va posar en marxa una campanya per “netejar els carrers, places i platges catalans de símbols separatistes”, i va demanar la col·laboració dels seus votants. “Netejar”, un llenguatge perillós, d’autèntic supremacisme.

Però estem parlant del carrer, i al carrer, sovint, més important que la llei o el suport d’un partit partit polític, és la llei del més fort. I en la dialèctica de la força bruta, la ultradreta passeja la seva agressivitat amb una capacitat intimidatòria davant de la qual la gent normal i corrent que ha penjat un llaç no té res a fer.

Igual que alguns partits han volgut guanyar als despatxos el que no havien guanyat a les urnes, ara determinats elements antiindependència o espanyolistes volen guanyar per la força el que no poden guanyar políticament. I si és per la força, el sobiranisme hi té més a perdre, perquè sempre ha sigut pacífic. I si és per la força, tots hi tenim a perdre, perquè estem parlant de la convivència.

La ultradreta espanyola, la de sempre i la tunejada amb disfresses de partit democràtic, vol sembrar la por, vol que callem, vol fer-nos sentir culpables per plantejar un projecte polític, per tenir una idea i defensar-la. Ja ho va dir Aznar: ens volen dividir però ens acusaran a nosaltres de dividir. Com que van perdent les eleccions, no volen seguir jugant, tanquen gent a la presó, amenacen amb més 155, etc.

En aquest punt les xarxes van plenes d’“Hem de plantar cara”. Ho entenc, però cal tenir el cap molt fred per no prendre mal, literalment, perquè no hàgim de lamentar cap desgràcia. Jo, més que “plantar cara”, seria partidari de “plantar cervell”. Sí, ja sé que només és una frase, però plantar cervell, sobretot en els dies de la tardor, quan començarà el judici i la tensió pot augmentar, consisteix a continuar guanyant eleccions, pactar una unitat d’estratègia i extremar la resistència, i demanar a les policies locals i als Mossos que ens protegeixin dels violents, i que cadascú assumeixi el nivell de compromís que sigui capaç d’assumir. No tinguem por, però tinguem cervell.

Llibertat per a tots els empresonats, per als processats, per als exiliats.