L’anàlisi d’Antoni Bassas: ‘Una victòria electoral a l’abast de la mà’

Crec que l’independentisme, Esquerra, Junts per Cat i la CUP, i els partidaris de la plurinacionalitat de l’Estat, els comuns, tenen l’oportunitat d’aconseguir una victòria incontestable aquest diumenge a Catalunya. Veig el PSOE molt nerviós. El govern espanyol, molt nerviós.

Compte. És veritat que els contenidors cremats; les molèsties per les protestes i els talls de carreteres; les empentes a la porta del Palau de Congressos, a la Diagonal, quan va venir el rei l’altre dia…, també deuen haver fet créixer el vot antiindepe a Catalunya. Però a la desproporció de la sentència, la repressió policial i l’amenaça del trifachito s’hi ha afegit, de manera inapelable els últims dies , el fet que Pedro Sánchez està fent un discurs que, pel que fa a Catalunya, és difícil de distingir del del PP o el de Ciutadans, i que dona al sobiranisme la possibilitat d’enviar un missatge inequívoc a Espanya i al món a través les urnes, en forma de, posem per cas, la meitat dels 48 escons al Congrés de Diputats que tria Catalunya aquest diumenge.

El govern espanyol està nerviós i comet errors a causa de Catalunya. Primer va ser Calvo amenaçant Bèlgica, després Sánchez prometent que portarà Puigdemont, i ahir…a Ràdio Nacional li van preguntar què està fent per complir el seu compromís d’extradir el president Puigdemont, i el president espanyol va recordar que la Fiscalia depèn del govern. "¿La Fiscalia de qui depèn? De qui depèn?" El periodista va respondre: "Del govern espanyol?" I Sánchez va afegir: "Doncs ja està".

“De quién depende la Fiscalía?” ja és el “Y la europea?” de Sánchez.

I què ha passat amb “De quién és la Fiscalia?”? Vostès mateixos:

‘El Mundo’: “Sánchez incendia la Fiscalía y aleja la entrega de Puigdemont”. ‘La Razón’: “Los fiscales: «O Sánchez es un ignorante o compromete a sabiendas la entrega de Puigdemont»”. La Vanguardia: “Sánchez choca con los fiscales por la entrega de Puigdemont”. ‘El País’: “Sánchez irrita a los fiscales al dar por hecho que sigue sus órdenes”. No es pot fer pitjor. El primer manament de qualsevol campanya és, almenys, no perdre vots. No cometre errors. Vostès mateixos.

A sobre, ahir a la tarda la policia britànica va dir a l’espanyola que rebutja l’euroordre d’extradició que el jutge Llarena va cursar contra Clara Posantí. M’imagino la consternació que la notícia devia causar a la Moncloa a quatre dies de les eleccions. Llavors, m’imagino la trucada pressionant el govern britànic. I sí, perquè al cap d’unes hores la policia britànica va demanar disculpes, i el campió de la diplomàcia, que és Josep Borrell, va fer aquest tuit per tranquilitzar.

“En su nueva comunicación aclaran que simplemente se trata de pedir más información. Este es el documento que han enviado”. Passo per alt que sigui el govern el que defensi l’euroordre d’un jutge, però aleshores vas “al documento que han enviado” i hi diu: “La petició no proporciona prou detalls sobre la naturalesa del delicte. També li falta una descripció de l’hora i el lloc en què es va cometre el crim. La petició també ha de mostrar una connexió clara entre el crim i el nom individual”. “Abans hem dit que l’euroordre era desproporcionada, i no ho és, només és que ara mateix li falta informació essencial”.

Jo no sé vostès, però jo no presumiria gaire d’un document que diu que m’he deixat coses bàsiques, i sobretot que et diu: “Quin dia i quina hora es va cometre el crim?” quan resulta que tothom sap que estem parlant de l’1 d’Octubre.

Si a “De quién depende la Fiscalía?” li sumes Ponsatí, cal una cortina de fum del gruix de la muralla xinesa per tapar tot això. I sí, sí, ahir al vespre van començar a filtrar-se detalls dels sumaris del CDR, inclosos fragments de declaracions davant el jutge.

I a l’’Abc’ la portada no pot ser més gràfica.

Sembla que la foto l’han tret de material intervingut als CDR detinguts.

La gesticulació del govern espanyol a causa de Catalunya no para: avui Pedro Sánchez firma una carta que han publicat diversos diaris europeus titulada: “Catalunya, Espanya, Europa, millor units” i en què diu que “hi ha àmbits de diàleg a explorar si els lídeirs independentistes abandonen definitivament la via unilateral”. Una vegada més: a tres dies de les eleccions, Sánchez ha de fer una carta a Europa parlant de… Catalunya. Per què? per que està en fals, perquè Europa no entén la falta de diàleg, ni els 13 anys de presó a Junqueras, com no va entendre els cops de l’1 d’Octubre, igual que les justícies europees no tornen els exiliats. Sánchez no fa més que entortolligar-se amb Catalunya. Avui a ‘El País’: “El decreto contra la república digital asusta a los internautas. Expertos y juristas dudan de que sea constitucional que el gobierno pueda intervenir internet por el orden público”.

Si els partits independentistes i la societat civil anessin una mica a l’una, aprofitarien aquest diumenge el desconcert autoritari de l’Estat.

Llibertat per als presos polítics, per als processats, per als exiliats, i el nostre més sentit condol per al president Carles Puigdemont, el pare del qual va morir ahir. Un home a qui la bondat se li veia a la mirada. Que al cel sigui.