L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'L’indult per “reenganxar Catalunya al projecte comú”'
L’únic projecte comú acceptable des de Catalunya és el d’una Espanya plurinacional. El projecte que hi ha ara no és comú, és particular i és el de Madrid i províncies
El govern espanyol ha de decidir si indulta els presos i les preses del Procés i la situació és la següent: una part del govern, Unides Podem, hi està a favor. La part principal, la del PSOE, hi està a favor però no ho diu obertament, davant la pressió de la triple dreta nacionalista (valgui la redundància) i la Fiscalia, i està a l'espera del que digui l’informe del Tribunal Suprem, que molt entusiasta no serà.
El que venen a dir la Fiscalia i les dretes patriòtiques és que l'indult equival a alta traïció perquè afavoreix els que volen trencar Espanya. El PP va dir que “l'indult és una crida a la reincidència”, el preu que es paga pel suport d’Esquerra Republicana als pressupostos. Els fiscals del Suprem, fins i tot, van insistir en qualificar els presos polítics de rebels, ignorant que, encara que ells, els fiscals, els van acusar per rebel·lió, ni el tribunal presidit pel jutge Marchena es va atrevir a tant i els va condemnar per sedició.
Davant de tot això, què farà el govern de Pedro Sánchez? Doncs, de moment, emetre senyals a favor. Un ministre de la sala de màquines, José Luis Ábalos, va dir diumenge a 'La Vanguardia' que l’indult podria ser un “gest positiu” perquè el govern “té l’obligació legal de tramitar els indults i l’obligació moral d'alleugerir tensions que puguin fer mal a la convivència”. Com que, a més a més, els partits independentistes i Òmnium demanen l'amnistia (que suprimiria les condemnes), el govern espanyol diu que amnistia no, i pot situar l'indult com una generosa mesura de gràcia, a mig camí entre la presó i l'amnistia.
I després, el ministre Ábalos fa la venda de l’indult amb aquesta frase: “Dins el respecte a la Constitució, cal fer el necessari per reenganxar Catalunya al projecte comú”.
Un es pregunta quin projecte comú. ¿El de la Constitució que s’interpreta sempre en la clau més restrictiva, tant que impedeix fer un 1-O però no un 9-N? ¿El projecte comú d'enviar l'Estatut a Madrid amb el 90% dels vots del Parlament de Catalunya i que acabi mutilat al Tribunal Constitucional? ¿El projecte comú de veure projectar el Corredor Mediterrani lluny del mar i fer-lo passar per la Meseta? ¿El projecte comú de Rodalies? ¿O el d’impedir que el català es pugui utilitzar al Parlament Europeu o al Congrés? El projecte comú fa 20 anys que es va esgotar, i precisament l’Estatut del 2006 va ser l’últim “Escolta, Espanya” des de Catalunya. Ara mateix no hi ha projecte comú, més enllà d’alguns interessos compartits per incentius electorals o econòmics (penso en els diners que han de venir de la UE, per exemple). L’únic projecte comú acceptable des de Catalunya és el d’una Espanya plurinacional. El projecte que hi ha ara no és comú, és particular i és el de Madrid i províncies.
El nostre reconeixement als que treballen a primera línia, un record per als que pateixen, per als presos polítics, per als exiliats, i que tinguem un bon dia.