L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'El Suprem i la sala política de la justícia'

Quan penses que Jordi Cuixart, Jordi Sànchez, Oriol Junqueras i Joaquim Forn es disposen a passar el quart Nadal consecutiu a la presó, no necessites cap més demostració que el Tribunal Suprem no només va actuar com el braç executor de l’”a por ellos!” reial del 3 d’Octubre, sinó que ha mantingut aquesta condició de reserva espiritual de l’Espanya que es diu eterna a ella mateixa, quan recentment va impedir que als presos i preses polítics els fossin aplicats els drets penitenciaris que els són d’aplicació.

Però perquè vegin fins on pot arribar el Suprem en la politització de la justícia, aquí tenen aquest notícia: la sala segona del Suprem ordena tornar a jutjar Otegi després que el Tribunal Europeu de Drets Humans sentenciés que no havia tingut un judici just.

La història és: jutgen Otegi, Otegi s’està sis anys i mig a la presó, el tribunal d'Estrasburg diu que no va tenir un judici just i ara el Tribunal Suprem diu, doncs res, repetim el judici.

Per què va dir Estrasburg que s’havia vulnerat la necessitat d’imparcialitat del tribunal? Doncs a causa de la presència d’una magistrada –Ángela Murillo– amb qui Otegi ja s’havia vist les cares el març del 2010 en un altre judici sobre enaltiment del terrorisme. En aquella vista, la jutge va preguntar a Otegi si condemnava el terrorisme i, arran de la seva negativa a respondre, ella li va dir: “Ja sabia que no em contestaria aquesta pregunta”. El Suprem va ordenar en aquella ocasió apartar Murillo i repetir la vista a l’apreciar un “prejudici”. Otegi va acabar absolt, en aquella primera ocasió. Després, com dic, en el segon judici, es va estar sis anys i mig a la presó. Però el 2018, fa dos anys, Estrasburg va deixar clar que la sola presència de la magistrada del cas anterior contaminava el segon cas.

Estrasburg va dir que, d’acord amb la llei, la manera més adequada de reparar una persona seria celebrar un nou judici o reobrir el cas, a petició de la persona interessada. Però és que Otegi no ha demanat res, ho ha demanat la Fiscalia després que una associació de víctimes vinculada a Vox plantegés l’assumpte.

Otegi ja ha estat sis anys i mig a presó. ¿L’hi farà tornar el Suprem si la nova condemna és superior? ¿L’indemnitzarà si és inferior?

Perquè aquest el problema: ETA va anunciar que cessava en la seva activitat armada el 2011. Va entregar les armes l’abril del 2017, va anunciar la seva dissolució el maig del 2018. Però, lluny de celebrar la fi del terrorisme d’ETA, l’estat espanyol ha continuat el fil i, tot i que EH Bildu ha condemnat repetidament la violència d’ETA, la triple dreta nacionalista espanyola qualifica amb insistència Bildu d’hereu del terrorisme d’ETA. D’aquí que la pregunta sigui òbvia: ¿a Otegi el tornarien a jutjar si Bildu no estigués oferint suport al govern espanyol de Pedro Sánchez i Pablo Iglesias?

Otegi ha protagonitzat un canvi de Bildu a Madrid amb els pactes amb el govern del PSOE i Unides Podem i l’aval als pressupostos inclòs, i per això ara és molt important per a la dreta espanyola que tornem a veure Otegi assegut al banc dels acusats. Es tracta de fer veure que ETA encara mata, d’impedir la normalització de la vida política.

Mirin, Otegi va ser militant etarra als setanta i vuitanta. Des del 2001 va ser portaveu de l’esquerra abertzale, en un moment en què actuava com a braç polític d’ETA, però els fets desmenteixen que reorganitzés Batasuna el 2011 per rellançar ETA. Caurà millor o pitjor, però cal tenir present que, sense ell, ETA no hauria acabat abandonant les armes. L’avui d’Euskadi no s’explicaria sense els seus esforços negociadors amb el socialista Jesús Eguiguren, fa vint anys, al caserío Txillarre d’Elgoibar, a Guipúscoa. Ens ho va explicar el mateix Eguiguren en una entrevista que li vam fer a Sant Sebastià, el febrer del 2016. El dirigent socialista, que havia hagut d’anar amb escorta i havia hagut d'assistir a l’enterrament de divuit companys socialistes assassinats per ETA, va dir a Otegi una frase que no havia oblidat i que avui forma part de la història: “Vosaltres aneu a la presó, a nosaltres ens mateu, i en canvi altres partits rendibilitzen aquesta situació. Som imbècils”. "En aquella època allà hi governava el PP, i aquí, el PNB, i hi havia una tensió enorme. Però la primera vegada que ens vam reunir li vaig dir: Els dos anem cap als seixanta, estem ficats en això des de xavals. ¿Deixarem això així per als nostres fills? Vam aconseguir avançar a partir de plantejaments personals”. I va rematar-ho dient: “La resposta de les institucions d’Espanya, la pàtria comuna, ha sigut que aquí no ha passat res. A Espanya, el Parlament no ha fet cap declaració felicitant-se per la pau. Quan es va resoldre el problema més important pendent des de la Transició, la gent es va quedar una mica òrfena d’un problema al qual culpar de tot. L’Estat tenia un enemic, ETA, i això amagava moltíssims problemes.

En això continua una part de la justícia espanyola.

El nostre reconeixement per als que treballen a primera línia, un record per als que pateixen, per als presos polítics, per als exiliats, i que tinguem un bon dia.