Àngel Llàcer renova la veritat de ‘La jaula de las locas’ al Tívoli

BarcelonaFa una tarda tòrrida i les quatre és una hora a què no s’acostumen a fer visites. Tot i així, continuen els preparatius de La jaula de las locas, de la productora Nostromo Live, al Teatre Tívoli. Encara que falten tres setmanes per a la primera funció, després de tafanejar la feina dels diferents equips s’intueix que serà una festassa. Damunt l’escenari un grup de ballarins assaja dins una gàbia a les ordres de la coreògrafa Aixa Guerra. Al mateix temps es fan proves de llums, capitanejades per Albert Faura, i l’equip de regidoria està reunit entre bambolines. Tindran molta feina: La jaula de las locas és una gran producció. Hi treballen un centenar de persones. Damunt l’escenari n’hi haurà 28 i es faran més de 140 canvis de vestuari durant l’obra.

El director i el protagonista, Àngel Llàcer, ha escalfat motors per a l’estrena amb un vídeo on canta el hit Soy lo que soy caracteritzat, però rep l’ARA de paisà i al seu camerino -la imatge d’aquest reportatge en què recorda Marilyn Monroe és del dia abans-: “És la primera setmana que som al teatre, hem d’acabar de col·locar les coreografies en l’espai i començarem a fer els canvis d’escenografia i vestuari. Ara em dedicaré al mecanisme de l’obra i fins d’aquí dues setmanes no podré tornar a l’essència, que és trobar la veritat”, explica Àngel Llàcer. “Vaig acceptar per la consciència que hem agafat de la falta de llibertat -continua-: havíem viscut una època en què ens pensàvem que érem lliures i ara vivim fets com la pujada de l’extrema dreta i les condemnes als rapers. Per tant és un moment molt adequat per reivindicar «soc el que soc», que és del que tracta aquesta obra”.

El repte del cantant solista

Els protagonistes de La jaula de las locas són l’Albin i la seva parella, el Georges. Tots dos regenten un local de drag queens a Saint-Tropez, La cage aux folles. L’acció es desencadena quan el fill del Georges, el Jean-Michel (Roc Bernadí), comunica al seu pare que s’ha promès amb Anne Didon (Lucía Madrigal), la filla del president d’un partit ultraconservador basat en la tradició, la família i la moral. “Seria com la filla de Le Pen”, diu Llàcer. Les condicions dels drets del musical de Harvey Fierstein i Jerry Herman, basat en l’obra teatral de Jean Poiret, li han permès fer la seva pròpia producció en l’àmbit escènic -l’escenografia és d’Enric Planas-, però no canviar els noms i la localització. Volia que passés a Espanya i que el partit del pare de l’Anne fos “aquell dels autobusos taronges [tant podria ser Cs com Hazte Oír]”. “Així la gent hauria vist l’argument més pròxim”. Per acabar, respon a quin és el seu gran repte abans de sentir tota la pregunta: “Cantar”. Tot i que Àngel Llàcer té molta experiència, La jaula de las locas és d’una gran exigència, i cada matí fa classes de cant amb un dels seus còmplices a El petit príncep, Xavi Duch: “Canto quatre cançons i les he de cantar molt bé”. Àngel Llàcer farà cinc de les set funcions setmanals. Diu que té previst dedicar “tres anys” a La jaula de las locas, i que fer d’actor és “molt sacrificat”. Les altres dues funcions les farà Oriol Burés.

Per a Llàcer ha sigut cabdal arribar al moll de l’os de l’autenticitat dels intèrprets. “Gent que ho fa bé n’hi ha molta; jo vull que se’ls vegi l’ànima”. Una estona després, Ivan Labanda, que fa el paper de Georges, hi coincideix. “La gent riurà i s’emocionarà sense haver d’exagerar la comèdia”, afirma. En paral·lel a la companyia l’orquestra assaja en un altre espai -Manu Guix ve a trobar-se amb Llàcer, que li critica el tallat de cabells-: “Ha sigut molt fàcil treballar amb la partitura, perquè és molt bona i l’orquestració està molt ben feta, cosa que no passa sempre. El material de partida és d’una qualitat altíssima”, afirma Guix. “L’únic que hem hagut de fer és suprimir quatre compassos -afegeix-, o duplicar-los per ajustar-los a la mètrica del castellà”.

Dijous el vestuari i les perruques encara eren als tallers: Jordi Castillo i Aileen Layos arreglen minuciosament unes perruques. Un passadís estava ocupat per les burres amb desenes de vestits: “Él vestuari és molt heterogeni, perquè el món dels drag queens ho és molt”, explica Míriam Compte, que està rebent les últimes peces i ultimant els detalls. “Hi ha referències a moltes icones clàssiques, com Marilyn Monroe i Marlene Dietrich, i tendències molt més modernes, com les del programa de RuPaul. Hem intentat fer una versió molt diferent, amb una roba sexi però sense caure en l’etern femení i oferint una altra sexualitat. Ja que parlem d’una gàbia, hem introduït el tema de les aus, i no hem posat pits postissos”, explica Compte. La tarda continua amb Llàcer i tota la companyia, en què també hi ha Mireia Portas, assajant el tema La vida empieza hoy. Ho tornarà a fer, amb tot el colorit, el 14 de setembre.