Àngels Ponsa: "No es pot parlar d'improvisació, perquè la reacció ha estat ràpida i atenent a tothom""

BarcelonaAmb menys de dos mesos al càrrec, la consellera de Cultura, Àngels Ponsa, capeja un dels moments més complicats per a la cultura: un nou tancament dels espais escènics i dels cinemes acotat als propers quinze dies, a més de mesures restrictives d'aforament per a la resta d'espais. Ponsa defensa que la cultura ha fet els deures però que ha de tancar per doblegar la corba. També assegura que hi haurà ajudes per a tots els damnificats. Aquesta tarda una manifestació davant de la conselleria expressava l'enuig del sector. Minuts abans, responia a l'entrevista per via telefònica.

El sector no entén que, si no hi ha risc de rebrot als auditoris, es tanquin. Els sembla una mesura arbitrària. Com els respondria?

No ho és. És cert que la cultura ho ha fet molt bé, i des d'aquesta perspectiva no s'entendria, però la qüestió és que estem en un nivell de propagació del covid molt alt i cal revertir la corba, i l'única manera és frenar la mobilitat i l'aglomeració de persones. Europa, també els estats que són grans defensors de la cultura, estan fent això.

Avui sentíem Fernando Simón justificant que no calia tancar teatres i cinemes perquè són llocs segurs, però que el problema ve després. Ara bé, aquí, amb bars tancats, toc de queda i aforaments al 50%, ja hi havia moltes mesures sobre aquests espais.

Totalment d'acord. El sector cultural ho ha fet impecablement bé. No hi ha res a dir. Aquesta ha sigut la defensa que n'hem fet des de Cultura. Una altra cosa és que quan els epidemiòlegs i les autoritats sanitàries marquen unes mesures davant d'una pandèmia, hem de fer-los cas. Ara bé, amb uns paràmetres i uns horitzons. La pregunta que vaig fer és quan podrem tornar a obrir.

Quan podran tornar a obrir?

Quan estiguem per sota de l'1 de velocitat de propagació de la malaltia. Això es pot donar en 15 dies o màxim 3 setmanes. El sector, mentrestant, ha de poder ser ajudat en la seva totalitat. Hem fet un càlcul i són 17,2 milions d'euros.

A què respon aquesta xifra?

A l'ajuda als treballadors de la cultura que es queden sense feina (tècnics, artistes, músics, creadors, totes les persones) i als espais que deixen d'ingressar (i també tenen treballadors). Des del primer moment ens estem reunint amb el sector per afinar les línies d'ajuda i no deixar ningú fora.

Com es podrà assegurar que hi hagi ajudes directes als creadors catalans?

Parlant amb el sector. Hem parlat amb totes les grans entitats paraigua i els festivals en actiu, entitats municipalistes, sindicats, i ho continuem fent per afinar més la convocatòria. Amb els subsidis que vam publicar abans de l'estiu potser no vam afinar prou. Hi haurà atenció personalitzada i sessions formatives perquè aquests diners arribin com més aviat millor a les persones que els necessiten. Volem ser molt àgils. La porta on anar a trucar és la de la conselleria de Cultura.

Les noves restriccions van encaminades a focalitzar l'essencial: feina i escoles. Però és que la cultura és una feina per a 164.000 persones que, pel seu règim laboral, com que treballen amb intermitència, en molts casos queden desemparades.

Totes aquestes persones estaran atestes amb aquesta línia específicament destinada a ells. Tothom haurà d'estar atès. No preveiem que ningú en quedi fora.

D'on surten els 17,2 milions?

Són diners que venen d'Economia i que s'afegeixen al pla de rescat. Se'ns ha donat el que vam demanar, fruit del càlcul aproximat del que es perdrà en base a un tancament d'un mes.

Per tant es marca un mes de tancament?

No, ni molt menys. Jo em marco l'horitzó del 0,9 de Rt. Quan passi, la cultura es normalitzarà, no pot ser d'una altra manera. Si es pot obrir abans potser no es gastaran tots els diners, i si s'allarga, que esperem que no, se'n demanaran més.

Es té la sensació que ser un bé essencial haurà valgut només per a 5 dies, des del toc de queda fins al confinament. Perquè finalment la cultura ha caigut.

No, no. La declaració de bé essencial ha permès salvar una part important de la cultura que no representa una aglomeració, com són biblioteques, llibreries, museus, espais d'art, jaciments, arxius... Espais que en la primera onada van caure, ara estaran oberts. Hem pogut fer cirurgia fina. Bàsicament hem tancat teatres, auditoris i cinemes, i l'argument és la concentració de públic que es vol evitar per doblegar la corba. Coincideixo que són els espais més populars o concorreguts, però bona part de la cultura s'ha salvat, la llista és considerable. Sense la declaració de bé essencial hauria caigut tot el sector.

¿S'ha sentit escoltada dins del Govern? ¿Ha pensat en algun moment que la cultura podria ser una excepció?

Jo he lluitat per això. Conec el sector, el defenso, en soc part, empatitzo amb la seva precarietat i sé que aquesta crisi s'ha acarnissat amb ells, i per tant ho he lluitat, només faltaria. Ara, també he d'estar atenta al que diuen les autoritats sanitàries. En un moment en què ja no es podia fer la traçabilitat, això és perillós. No puc rebatre el que ells diuen, però puc fer sentir la veu de la cultura, que és el que he fet. Per això hem salvat bona part dels equipaments culturals. Però quan formes part d'un govern t'has de fer càrrec de tots els punts de vista. Per això hem intentat compensar el sector.

¿Aquest tancament no s'hauria pogut preveure? Diumenge hi havia toc de queda, això comporta uns esforços de reprogramació i canvis que cauen cinc dies després. La imprevisibilitat dificulta la feina dels programadors.

Tens raó, però la imprevisibilitat ens la dona el virus. Hi ha tendències que dificulten doblegar la corba, i això complica el context sanitari, que no domino tant. Però malgrat no vulgui, em pesi, vagi en contra d'una declaració, la realitat és molt tossuda, i vull ser corresponsable de participar a doblegar la corba, des del disgust i la contrarietat. Vull diferenciar molt entre com s'està fent al sector cultural, que no hi ha res a dir, i en soc testimoni, i el que se'ns demana, que és aturar la mobilitat i la concentració de gent.

Com es recuperarà la sensació d'espai segur?

Ràpid. La gent ho sap, que la cultura és segura. No es tanca perquè la cultura no sigui segura sinó per altres factors. En el moment que tornem a obrir, tenim a punt una campanya per fomentar el consum i la promoció cultural. També farem una plataforma per canalitzar el consum cultural preveient que, si la pandèmia s'allarga, no podem viure amb el 50% d'ocupació dels auditoris. Ho accelerarem. Tampoc hem tingut gaire més temps, perquè fa 24 hores de la decisió.

Sí, però fa set mesos que la cultura viu aquesta excepcionalitat.

Això és una qüestió per a experts en salut. És un virus que es comporta molt diferent d'altres virus, i no es pot parlar d'improvisació, perquè la reacció ha estat ràpida i atenent a tothom, i intentant no cometre errors del passat.

Com creu que en sortirà, la cultura, d'aquest 2020? Els museus cauen un 90%, el sector musical ho xifra en el 75%, el teatre tres quarts del mateix.

Tots els sectors en sortiran tocats. Portem set mesos complicats, i malgrat la represa al juliol no acabem de sortir-nos-en. Estic convençuda que la ciutadania té un alt nivell de consciència. Sort n'hem tingut en aquests mesos, de la cultura, i la ciutadania estarà disposada a retornar-li el que la cultura ha donat. Amb l'ajut de les institucions i la creativitat del sector, segur que es recuperarà.