Antics o moderns?
POSIDÒNIA Llegeixo una notícia a l'ARA que ja coneixia però que m'entusiasma igualment. Un equip d'investigadors ha constatat que "l'espècie més longeva del planeta viu a Formentera". La posidònia oceànica, o alga de vidriers, endèmica del Mediterrani, és un tresor que ha mantingut les costes de les Pitiüses com un dels miracles més acollidors de la naturalesa. Tot i que el clon que han trobat té més de cent mil anys, podria ser que algunes extensions tinguessin gairebé dos-cents mil anys. El seu creixement és lent als nostres ulls, només 7 centímetres anuals en bones condicions.
Entre la platja de ses Salines d'Eivissa i es Freus fins a Formentera, una extensió de 8 quilòmetres sembla impertorbable. Però cada gran iot que arrossega la seva àncora pel fons marí pot arrasar en un sol dia una àrea semblant a la d'un camp de futbol, fet habitual els darrers estius. També l'ampliació del port de Vila i l'amenaça d'un port a la zona des Viver, a Eivissa, fan perillar l'equilibri de la generosa posidònia. Aquí sí que tinc clar que em quedo amb la planta amiga i antiga per als propers 100.000 anys.
ANTÀRTIDA Els russos han estat els primers que han entrat en contacte amb les aigües d'un llac que estava aïllat, sota gairebé quatre quilòmetres de glaç, des de feia més de vint milions d'anys. Al punt més fred del planeta. Alguns comenten que les aigües, fins ara preservades sota el temps congelat, poden contenir fins i tot les claus per entendre els secrets de l'Univers. Entre l'antiguitat de la puresa de les aigües i la modernitat dels projectes russos, em quedo amb... uns quants milions d'anys més fins que estiguem preparats per entendre la utilitat de tanta antiguitat.
MONTSERRAT Miro el programa No me les puc treure del cap de TV3, dedicat a les cançons per a un bon enterrament. Hi ha de tot, però em sobta que algú demani el Thriller de Michael Jackson al tanatori, ni que sigui per als veïns. No em sorprèn tant que el Virolai hagi estat, de moment, una de les bandes sonores més triades com a darrer comiat. Entre la modernitat de les pel·lícules de zombis i l'antiguitat de les muntanyes de Montserrat, jo també em quedo amb la saviesa tel·lúrica, tot i que m'agradi moure l'esquelet.
SUPREMS No penso fer cap comentari. Només vull deixar clar que entre les decisions judicials, recents i pendents, que ens condemnen a viatjar enrere en la màquina d'H.G. Wells, cap als pitjors temps, i la possibilitat de lluitar per un nou país que ens doni la pau d'una esperançadora i moderna democràcia, trio ser modern.
PREMIS GAUDÍ No vull comentar la polèmica gala del cinema per criticar ningú. Tampoc aporto res dient que a mi tampoc no em va agradar. Una oportunitat a l'any per mostrar les excel·lències d'un sector amb brillants professionals ha acabat en un encreuament de declaracions i comunicats que no aporta res al gran moment del nostre cinema. Per cert, ja tinc ganes de veure el Fènix de Joel Joan a les pantalles. El que sí que puc dir és que em va semblar una gala més antiga que moderna. L'humor ha de ser un revulsiu, però ens ha de deixar a tots millor que abans de començar a riure. La modernitat no pot estar basada en la mala llet dels uns contra els altres. Segurament els responsables dels guinyols del Canal + francès tampoc no ho entenen així.
SANTA LLÚCIAUn indicatiu del retrocés al qual estem sotmesos és l'augment en l'índex d'incidències greus en les línies de Renfe. Tres greus accidents des del principi del 2012 han fet que anar al Maresme o passar pel Clot sigui una aventura d'altres temps. Tornem a dependre de la mirada i els reflexos dels conductors en condicions gens modernes, als quals desitjo que santa Llúcia els conservi la vista. Ens hem gastat milions en l'AVE -tots els camins duen a Roma i els AVE a Madrid- però els pioners del ferrocarril a la Península les seguim veient passar, sense que comptin la nostra veu ni el nostre vot.
