L'antidiplomàcia de l'exministre Morenés
BarcelonaEn el marc del prestigiós Smithsonian Folklife Festival, on Catalunya i Armènia són les cultures convidades d'aquesta edició, s'ha produït a Washington un xoc diplomàtic entre el president de la Generalitat, Quim Torra, i l'ambaixador espanyol i exministre de Defensa, Pedro Morenés. El president català, en el seu discurs, va voler recordar la lluita secular en defensa de la llengua i la cultura catalanes, històricament perseguides dins l'estat espanyol des del segle XVIII, i va fer constar la difícil situació política actual, amb polítics catalans exiliats o empresonats. Davant d'aquesta denúncia, la resposta de l'ambaixador espanyol no va ser exactament conciliadora, en la línia del que se suposa que és l'actual voluntat de distensió del govern al qual representa. Morenés va contraposar els exiliats i presos amb uns suposats "catalans que viuen amb por" pel fet d'identificar-se "com a catalans i espanyols".
Senzillament, aquesta és una visió molt allunyada de la realitat catalana i francament ofensiva, tant per la comparació com pel que conté de falsedat. La societat catalana, malgrat l'evident divisió i tensió política dels últims anys, d'altra banda pròpia de qualsevol societat democràtica plural, ha demostrat una gran capacitat de convivència. De fet, els episodis més desagradables s'han produït segurament al Parlament, no al carrer, on la vida de cada dia transcorre amb normalitat i on la diversitat ideològica i lingüística per sort està perfectament assumida per la immensa majoria de ciutadans. I això malgrat el mirall distorsionador de certs discursos polítics i mediàtics, que probablement són els que van inspirar l'ambaixador Morenés en la seva desafortunada intervenció.
Morenés, i en conjunt la diplomàcia espanyola, inclòs el ministre d'Exteriors, farien bé d'anar-se acostumant a acceptar que el relat de l'independentisme es pot expressar amb llibertat. No es poden posar barreres a les idees polítiques ni als sentiments. Si l'existència d'exiliats i presos polítics incomoda i perjudica la imatge d'Espanya, doncs que hi comencin a posar remei. Negar que existeixen no és una manera gaire intel·ligent d'afrontar la qüestió. Si la posició de la diplomàcia de l'Estat, ara encapçalada pel ministre d'Exteriors Josep Borrell, segueix ancorada en el combat frontal contra l'independentisme i en la negació de les conseqüències d'aquesta bel·ligerància, difícilment Espanya es guanyarà simpaties i, a més, costarà molt avançar en la distensió que fa temps que reclama la comunitat internacional. De fet, una bona part de l'opinió pública mundial, de la mateixa manera que no entén l'independentisme o la unilateralitat, tampoc no ha entès la negativa de l'Estat a pactar un referèndum.
Sigui com sigui, amb gestos com el de Morenés es va en la direcció contrària de la distensió. Perquè amb els presos polítics i els exiliats no es pot frivolitzar, no es poden fer jocs dialèctics ni falses equidistàncies victimistes. En realitat, fins que no es resolgui la seva situació, no hi haurà possibilitats reals de trobar una sortida política al conflicte.
