L’anàlisi d’Antoni Bassas: ‘Aquest silenci estrepitós no pot ser la resposta d’un estat democràtic’

‘Público’ hi torna aquesta matí: el CNI escoltava i transcrivia el que deien pel mòbil els nois que van cometre els assassinats de la Rambla cinc dies abans de l’atemptat. Els serveis secrets espanyols van estar sentint tot el que els terroristes deien per telèfon, per exemple, quan parlaven del viatge que dos d’ells van fer a París dies abans de l'explosió d’Alcanar.

El periodista Carlos Enrique Bayo fa notar que l’imam Es-Satty no participava en aquestes converses gravades i que, per tant, les escoltes del CNI no podien sortir del seu telèfon, la qual cosa fa pensar que l’imam, com a confident, hauria informat el CNI sobre les activitats dels seus joves seguidors de Ripoll (per això els van intervenir els telèfons a tots i transcrivien tot el que deien) però sense acabar de descobrir què era el que estaven preparant. En aquest sentit, Bayo inclou el comentari d’una alta font policial espanyola: “Amb els confidents d’alt nivell, mai no saps si ells treballen per a tu o tu per a ells”.

Finalment, ‘Público’ diu que sap que l’endemà de l’atemptat es va esborrar la fitxa com a informador d’Es-Satty de les bases de dades deI CNI, una cosa que tan sols es pot fer des de la seu central dels serveis secrets, a Madrid.

Continuem, per tant, davant de revelacions tan greus com les que analitzàvem ahir. I bé? Quina repercussió han tingut? Ahir s’hi van referir el govern de la Generalitat, Rufián i Borràs a Madrid, l’alcaldessa Colau (va dir que no sap si l’Estat va actuar amb “incompetència, mala gestió o alguna cosa pitjor”) i el síndic de greuges, Rafael Ribó. Però a Madrid no se’n va sentir ni una paraula. Ni el ministeri de l’Interior ni el mateix CNI van voler comentar la informació. En aquests moments, al Madrid polític només tenen ulls per a la investidura de Sánchez, que el PSOE no vol aconseguir de la mà de Podem, ni molt menys amb Pablo iglesias de ministre, com pretén el líder de Podem. I aquest mirar cap a l’altra banda s'estén als mitjans editats a Madrid, que no en diuen res.

Aquí no som de teories de la conspiració, però el silenci no és una resposta, no ho és en democràcia. L’Estat ha d’aclarir per què, si tenien controlades les converses i els viatges dels nois de Ripoll, si l’imam era confident dels serveis secrets espanyols, no van aturar l’atemptat en què van morir 13 persones. Cal que l’Estat digui si és que es pensaven que el CNI tenia Es-Satty controlat i se’ls va escapar de les mans, o els va enganyar. Si sabien que els nois anaven de Ripoll a Alcanar, no sabien què hi estaven fent? I si ho sabien, no van considerar la possibilitat d’un atemptat a Barcelona o al mig del ple turístic de la Costa Daurada? ¿En el desenllaç atroç del 17-A hi va tenir alguna cosa veure, per acció o per omissió, que hi havia un referèndum d’independència convocat un mes i mig després? És a dir, ¿hem de creure que si l’atemptat s’hagués produït a Madrid estaríem assistint a aquest mateix silenci? Tot i que en matèria de llibertats tothom ha retrocedit, no m’imagino que preguntes com aquestes quedessin sense resposta en altres països democràtics.

Llibertat per als presos polítics, per als processats, per als exiliats.