El carrer dels invisibles

Durant aquells tres mesos de l’estat d’alarma, a Barcelona hi va haver dos indicadors del covid-19: el dels malalts que ingressaven a les UCI i la llargada de la cua de gent anant a buscar menjar a la parròquia de Santa Anna, a tocar de la plaça Catalunya. A Santa Anna van aprofitar que ja tenien el múscul evangèlic entrenat des de feia temps i van saber reconvertir la seva logística solidària per posar-la al servei d’una emergència desbordant, amb idees tan rodones com la de les famílies que tenien cura de famílies, encara que fos per telèfon. La teresiana M. Victòria Molins ho ha explicat al llibre El carrer dels invisibles (Claret, 2020), un llibre d’angoixes transformades en esperances, un diari de la pandèmia amb els testimonis de rescatadors i rescatats d’un naufragi social en terra ferma que, per desgràcia, encara durarà.