L’anàlisi d’Antoni Bassas: ‘La democràcia espantadissa, la indecència del feixisme’

Espanya, 2019. Un govern democràtic, amb el suport de la majoria del Parlament, treu el dictador de la seva faraònica tomba. En un intent de concedir a l’acte un toc de comprensió cap al dol dels familiars, deixa que el treguin a les espatlles i profereixin els crits rituals. Segons explica El País, una neta de Franco, mentre desenterraven el seu avi, es va acostar a la ministra de Justícia i li va dir: “Que la maldición de desenterrar a un muerto caiga sobre vosotros”. El fet és que el dictador ja no podrà ser objecte de culte públic, però la forma és que la democràcia, espantadissa 44 anys després, no ha donat el cop de puny de demostrar qui mana aquí. Hitler es va suïcidar, a Mussolini el van penjar; Franco, que va morir al llit perquè va guanyar una guerra i va governar quatre dècades, 44 anys després de mort ha sortit a espatlles del seus nets.

Els nets enrabiats perquè desenterren l’avi ignoren amb l’egoisme dels nens consentits que l’avi es va fer enterrar amb milers de les seves víctimes, amb cossos robats en molts casos, avui barrejats i sense identificar, en un monumental conjunt construït pel treball forçat de presoners. Així d’indecent és el feixisme.

La setmana no s’acaba aquí. Demà hi haurà una gran manifestació a Barcelona contra la sentència, al carrer Marina, a les 5, i diumenge una altra a favor de la unitat d’Espanya amb desembarcament de manifestants procedents de fora de Catalunya. Demà no hi haurà Barça-Madrid perquè la Lliga ha fet realitat els desitjos ocults de l’Estat. L’Espanya global no vol que la protesta esdevingui global. No ha volgut que el món vegi un Camp Nou protestant per la sentència. Bé, si no és ara, serà el 18 de desembre.

Mentrestant, hi ha detinguts i empresonats pels aldarulls de la setmana passada i 4 persones han perdut un ull per les bales de goma que la Policia Nacional sí que pot disparar a Catalunya. Pedro Sánchez passa per Barcelona a veure policies com els presidents dels Estats Units van a saludar les tropes a l’Afganistan. Els Mossos fan autocrítica en privat però transcendeix que se senten sols. El problema més greu dels Mossos no és aquest o aquell Govern, sinó el fet que existeixen. Potser no els agrada Torra, ¿però els agradava gaire l’operació per desprestigiar-los de l’agost del 2017 orquestrada pel govern espanyol? ¿Els agrada gaire que els jutges i fiscals, als quals no poden fer enfadar, jutgin d’aquí tres mesos el major Trapero? L’Estat es malfia dels Mossos, per més que ara els alabi, senzillament perquè és la policia de Catalunya, un cos uniformat i armat.

I de política, molt poca. Fins al 10 de novembre, tot seran eleccions. I després Catalunya necessita Govern, pressupostos i la millor gestió possible malgrat totes les limitacions. Però tot plegat és avui un laberint sense sortida. Quina setmana més estranya.

Llibertat per als presos polítics, per als processats, per als exiliats. I que tinguem un bon dia.